El ministre d’Economia i Finances, Pere López, va informar ahir que el préstec signat amb Crédit Agricole per valor de 150 milions d’euros és «renovable per un any més», després que la negociació amb l’entitat francesa hagi previst que es pugui avisar amb un termini de 40 dies abans del venciment –el 20 de desembre del 2011– d’aquesta decisió.
En aquest sentit, si bé aquest crèdit s’ha establert en base a l’euríbor a sis mesos més 0,80 punts –i amb uns pagaments també semestrals– en el molt provable cas que sigui renovat, tal i com va deixar clar el ministre, les noves condicions dependran del rating d’Andorra. Així, i amb comparació amb l’actual valoració d’A, si Andorra millora el seu rating, se sumaria un 0,70%, mentre que si la valoració fos pitjor, aquest percentatge s’establiria en els 0,90 punts.
López va assenyalar que es tracta d’unes «excel·lents condicions» que, fins i tot en el cas que durant l’exercici vinent s’incrementessin 0,10 punts, continuarien sent molt avantatjoses pel Principat, ja que «el risc de variació és molt petit».
L’ABA felicita les condicions / D’altra banda, el responsable d’Economia i Finances del Govern va informar que la principal mostra del bon acord assumit és la felicitació que, segons va afirmar, s’ha rebut per part de l’Associació de Bancs d’Andorra (ABA).
López va assenyalar que «no hi ha cap garantia, aval o contrapartida» en aquesta operació, sinó que les condicions assumides han estat fruit de tres aspectes fonamentals. D’una banda, «les bones relacions diplomàtiques amb França», juntament amb «els compromisos que el Govern ha anat adquirint i que ha complert» com ara l’intercanvi d’informació fiscal i, en tercer lloc, «el bon treball tècnic fet per part dels representants del ministeri de Finances». Tot això sumat a la tasca de l’ambaixador Julià Vila. A partir d’aquí, i pel que fa al fet que els fons de la CASS tindrien vinculació amb l’entitat francesa, el ministre va ser rotund a l’hora de concretar que «no hi ha cap relació» entre aquestes dues circumstàncies, de manera que el gruix de la negociació va girar entorn als tres elements anteriorment citats.
A més del vist-i-plau de l’ABA, l’operació ha suposat, segons López, un «missatge de confiança i normalitat a nivell internacional» que, juntament amb la recent emissió de deute públic en forma de lletres del tresor, signifiquen «dos missatges molt potents» portes enfora.
Un camí que tindrà continuïtat/ D’altra banda, i després que durant aquests últims mesos de negociació el Govern hagi tingut com a interlocutors bàsicament entitats bancàries franceses, López va anunciar que de cara al futur sí que s’iniciaran «contactes amb alguna entitat espanyola». En qualsevol cas, el que sí és una realitat és la voluntat de continuar reduint l’import de les pòlisses de crèdit actualment subscrites amb els bancs. A dia d’avui, el préstec internacional de 150 milions suposa un 33% sobre el total de les pòlisses de crèdit, mentre que els 100 milions de deute públic significaven el 21%. Així, en total, el Govern diposita en aquests canals un 54% del total de deute que anteriorment hi havia en pòlisses de crèdit, tot i que si es considerés el total d’endeutament formalitzat a 25 de novembre del 2010, aquest percentatge es veuria reduït fins els 34%.
Paral·lelament, el Govern té avui un total d’endeutament formalitzat de 718,048 milions d’euros. Aquesta xifra té en compte els contractes formalitzats en concepte de pòlissa de crèdit que a dia d’avui és de 21,504 milions d’euros, així com el deute amb venciment al 31 de desembre del 2013 que puja fins els 260 milions. En les últimes tres setmanes, les dues operacions de finançament han demostrat, segons va sostenir el Govern, «una transició cap a la normalitat».
