El Fòrum de l’estratègia nacional del paisatge va començar a treballar ahir amb un objectiu que queda ben definit en el propi nom: definir una estratègia que impliqui tots els agents –Govern, comuns, experts, empreses i societat en general– i que permeti definir les actuacions que s’han d’emprendre per preservar l’entorn sense renunciar al desenvolupament econòmic i de les infraestructures.

El ministre de Medi Ambient, Agricultura i Patrimoni Natural, Vicenç Alay, va ser l’encarregat d’inaugurar ahir al matí el Fòrum, que treballarà durant tres dies per perfilar aquesta estratègia. Alay va descartar, de moment, la possibilitat d’elaborar una Llei del paisatge, similar a la que existeix a Catalunya, si bé va explicar que les accions que es plantegin en el si d’aquest debat s’incorporaran a la futura Llei del patrimoni natural.

El titular de Medi Ambient va explicar que el Fòrum de l’estratègia nacional del paisatge vol ser un espai de debat que permeti acordar «els objectius de qualitat» que es volen per als paisatges d’Andorra i definir les accions necessàries per assolir-los. Com a punt de partida, el treball del Fòrum es basa en els estudis realitzats pel Servei de Paisatge de la Universitat de Barcelona, que estableixen tres tipus d’entorn al Principat: alta muntanya, rural i urbà.

Un dels experts de l’entitat, Gerard Fernàndez, va participar ahir en el Fòrum i va defensar que el mapa de paisatges que han elaborat es pot aplicar tant al sector del turisme, per al qual es va fer inicialment, com a qualsevol altre tipus d’ús: «És un sistema d’anàlisi del paisatge que es pot aplicar també, per exemple, a la planificació urbanística».

Els tres tipus d’entorn definits pel Servei de Paisatge de la UB necessitaran protecció, impuls de l’activitat agrària i sostenibilitat de l’habitatge, respectivament. «L’entorn no està tan degradat com ens pensem: en realitat, només un 1,62% és massa urbana, ciment. Per tant, hem de pensar què fem amb tot l’entorn rural i també amb l’àmbit rural», va plantejar Fernàndez.

Pel que fa a l’àmbit rural, Fernàndez va explicar que «el dilema» consisteix a decidir si aquest entorn es vol preservar com un jardí, o bé potenciant les activitats agrícoles i ramaderes tradicional. A més de la preservació, l’expert en paisatges va reconèixer que caldrà estudiar com s’incorporen noves infraestructures viàries i ferroviàries a aquest mapa, intentant trobar un equilibri entre la voluntat de preservar l’entorn i les necessitats de desenvolupament d’un territori: «Avui dia és difícil ser conservacionista. S’ha de ser possibilista».

Reconduir l’economia / En termes similars es va expressar el ministre Alay, que va parlar de «procés dialèctic» i de la necessitat de «fer compatibles les diferents estratègies». En aquest cas, les estratègies de preservació, d’una banda, i les de creixement, de l’altra.

Per al màxim responsable de la cartera de Medi Ambient, Agricultura i Patrimoni Natural, està clar que la manera de fer encaixar interessos que d’entrada semblen divergents és «reconduir l’economia nacional, de manera que incorpori el paisatge com un dels seus valors». «I més en un país amb vocació turística», va afegir.