Es van fer moltes especulacions, i critiques sobre l’oportunisme de fer la primera emissió de deute públic. Finis i tot n’hi ha que va posar en dubte la credibilitat d’Andorra com a país i la fiabilitat del Govern davant aquesta operació de posar en el mercat 100 milions d’euros en lletres del tresor, que serviran per disminuir les pòlisses de crèdits contretes amb les entitats bancaries del país, que sustenten l’endeutament de l’Estat. Es tracta de reduir els 666 milions d’euros de deute que el Govern té contret amb els bancs andorrans.

L’operació estava garantida des del principi, amb els compromís dels bancs de quedar-se amb els bons que no fossin adquirits pels particulars. Finalment no ha estat així, i la primera emissió de deute públic s’ha de definir amb la paraula èxit, ja que les entitats bancàries han col·locat més lletres del tresor de les inicialment disponibles. La resposta ha estat fins i tot inesperada, ja que ni la conjuntura de crisi econòmica anima a la inversió i, d’altre banda, des d’alguns sectors s’havien dibuixat molt dubtes sobre la capacitat del Govern de retornar els diners.

No ha estat així. Els inversos han valorat el poc risc en un curt termini de temps i uns interessos raonables.

El consell de ministres va aprovar el passat dia 11 la primera emissió de deute públic de la història del Principat. L’emissió, que ha consistit en 100.000 lletres de 1.000 euros cadascuna –un total de 100 milions d’euros– va entrar en vigor dijous de la setmana passada i va acabar ahir al matí. Les lletres tenen un venciment un venciment anual que finalitza el 26 de novembre de l’any que ve. La primera sorpresa va ser el curt termini de subscripció, molt inferior als cinc dies, tenint en compte que els bancs van necessitar temps per posar en el mercat les lletres del tresor. Això `pel que fa a la forma. Quant al fons, aquesta operació no suposa cap injecció econòmica per a les arques públiques, ja que es tracta d’una reestructuració del deute ja existent que permet a l’Executiu alliberar, 100 milions de les pòlisses de crèdit subscrites amb les entitats bancàries.

La demanda ha estat molt gran, més de l’esperada, i algunes entitats es van quedar en un sol dia sense bons a oferir, la qual cosa deixa l’Executiu en una excel·lent posició per repetir l’operació i, fins i tot, per mirar més lluny, cap els mercats internacionals. Cap parapública ha hagut de sortir al rescat, i el ciutadà ha estat més generós que alguns polítics, encara que la generositat compta poc en l’àmbit econòmic. Més aviat es tracta d’una emissió ben rebuda i atractiva.