Malauradament, la política del ‘no’, aquella en què qualsevol plantejament d’un Govern és rebutjat sistemàticament des de l’oposició, no és un fet nou al nostre país. Ja era present a l’anterior legislatura i continua en aquesta, com novament es va evidenciar en la sessió del Consell General d’ahir.

Ara bé, i deixant de banda les conseqüències nocives d’aquesta forma de fer política, especialment en uns moments en què l’absència d’una majoria suficient obliga a buscar consensos si es vol avançar, el recurs del ‘no’ es presentava degudament argumentat amb raons de més o menys pes segons cada criteri. El que és del tot inadmissible és que es recorri al ‘no’ sistemàtic sense justificació de cap mena i que ja no es vulgui ni tan sols entrar en l’objecte del debat, com va passar ahir al ple del Consell. O el que és més greu, que s’afirmi fins i tot que es podria compartir determinada iniciativa ja que també s’havia reclamat al seu moment però que a l’hora de la veritat es rebutgi perquè simplement toca el ‘no’. És cert que determinades qüestions i posicions són difícils de defensar mantenint una expressió de serenitat i sense que el roig tenyeixi les galtes, però els ciutadans, per respecte, es mereixen alguna cosa més dels seus representants parlamentaris.