El Consell de Ministres va aprovar ahir la primera emissió de deute públic de la història del Principat. L’emissió, que consistirà en 100.000 lletres de 1.000 euros cadascuna –un total de 100 milions d’euros– entrarà en vigor dijous de la setmana vinent i es podrà subscriure fins el dia 23. Les lletres tindran un venciment anual amb inici i final al 26 de novembre.
El ministre d’Economia i Finances, Pere López, va qualificar d’«històrica» l’aprovació de l’emissió de deute que durà per nom Lletres del tresor del Principat d’Andorra emissió del 24 de novembre del 2010. Per a López es tracta d’un «pas important» en la «reestructuració del finançament de l’Estat» llargament anunciada pel Govern socialdemòcrata. «És un signe més de normalització financera que complementa les accions impulsades pel Govern en aquest àmbit», va declarar el ministre.
Amb tot, la decisió que l’Executiu va adoptar ahir té més de reestructuració que no pas de canvi radical. És, en certa manera, un salt amb xarxa: Tal i com va recordar el mateix López ahir, els 100 milions de l’emissió de deute seran subscrits inicialment per les entitats financeres del Principat. Els bancs podran col·locar les lletres del tresor entre els seus clients, ja sigui com a productes individualitzats o bé com a part de productes estructurats. En el fons es tracta, en paraules de López, d’una «substitució d’una modalitat de finançament per una altra», ja que les lletres del tresor permetran alliberar 100 milions de les pòlisses de crèdit que l’Executiu té subscrites amb les entitats bancàries del Principat.
L’emissió de deute públic, que entrarà en vigor el dia 18 i es podrà subscriure fins al 23, tindrà una retribució equivalent a l’Euríbor més un 2%, fet que actualment equivaldria a un 3,54%, per bé que la xifra exacta es calcularà en funció de l’Euríbor del 24 de novembre. López va explicar que les lletres del tresor no tindran per a les arques públiques cap cost suplementari a aquest Euríbor més 2%, unes condicions que el ministre va qualificar «de mercat» i «ajustades als ràtings internacionals de les nostres finances». Amb tot, López va explicar fa unes setmanes que l’objectiu a llarg termini serà la col·locació de deute públic als mercats financers internacionals en què Andorra haurà de competir en unes condicions encara menys avantatjoses. El d’ahir és, doncs, un pas més en aquest procés.
«No endarrerir més el procés»/ Després de molts mesos de parlar-ne, l’emissió de deute públic arriba en el moment en què López va anunciar que arribaria en una entrevista concedida a EL PERIÒDIC fa unes setmanes: en el segon Consell de Ministres del novembre. El titular d’Economia i Finances va justificar el breu termini de subscripció dels títols –amb prou feines cinc dies– per la voluntat del Govern de «no endarrerir més el procés». López va negar que es tractés de pressa de l’Executiu davant el precari estat de les finances públiques, ja que no és una ampliació dels diners de què disposarà l’Estat, sinó d’una reestructuració del deute ja existent.
Segons el ministre, l’Executiu ha mantingut diversos contactes amb l’Associació de Bancs Andorrans en els darrers mesos i, per tant, la banca ha estat al corrent de tot el procés així com de les condicions.
DIFERÈNCIA AMB EL GOVERN ANTERIOR/ L’últim Executiu liberal encapçalat per Albert Pintat ja va treballar en una emissió de deute públic. De fet, l’aleshores ministre de Finances, Ferran Mirapeix, va explicar poc abans de deixar el càrrec que quedava preparada una emissió de deute que el proper Govern només hauria d’aprovar. Amb tot, López va explicar ahir que la feina feta per l’anterior gabinet anava en una línia sensiblement diferent a la del Govern actual: el ministre va qualificar l’emissió de deute preparada per Mirapeix d’«institucional », ja que estava previst que la subscripció la dugessin a terme íntegrament les entitats parapúbliques i la retribució dels títols es limitava al tipus de l’Euríbor. «El treball que va fer l’anterior Govern ens ha servit de ben poc», va dir López. Els propers passos: la conclusió de l’emprèstit amb una entitat financera internacional i la sortida, en un futur, al mercat internacional de capitals.
