El Govern va ser sotmès ahir a una dura sessió de control. No hi ha res a dir, només faltaria; és feina de l’oposició debatre en públic aquells àmbits d’interès per als ciutadans i fer-ho des d’una perspectiva crítica.
Van seu diversos els temes de discussió. Si l’any passat des de les files reformistes es va lamentar l’absència del cap de Govern a l’assemblea general de l’ONU, ahir va ser ApC qui va posar en l’ull de l’huracà l’estada a Nova York, i el president de la plataforma, Eusebi Nomen, va acusar Bartumeu «d’enganyar i empastifar» i de «mentir i enganyar» en relació a la xifra de les despeses de la delegació andorrana a les Nacions unides, que el mateix cap de Govern va aclarir que havia ascendit a 14.269,6 euros, i que l’hotel escollit va ser un dels recomanats pels serveis secrets nord-americans per qüestions de seguretat. No s’hi va estar Bartumeu de respondre, també amb duresa, acusant al lider d’ApC de fer una política de cop baix que s’ha convertir en «la marca de la casa».
Però la sessió d’ahir va tenir temes de major calat, com la Carta d’Autonomia Local, les subvencions a les entitats cíviques, o les inquietuds de l’oposició per una presumpta llista d’espera per a l’admissió al centre sociosanitari del Cedre, que la ministra de Salut es va apressar a desmentir.
En realitat, però, una de les intervencions que va despertar més interès –com ja és habitual– fa referència a l’economia i a la situació financera. El titular de Finances, Pere López, va desvetllar alguns detalls més –tampoc gaires– sobre la futura emissió de deute públic de 100 milions –el primer de la història de l’Estat andorrà– i sobre l’anunciada operació financera de 150 milions que l’Executiu té emparaulada amb entitats bancàries internacionals. L’objectiu és clar: fer més suportable el deute públic i rebaixar les pòlisses de crèdit subscrites amb les entitats del país, de forma que es pugui alleugerir la càrrega que actualment suporten en forma de préstecs a l’Executiu. Es tracta, doncs, d’acudir a un instrument financer (l’emissió) per buscar diners al mercat nacional sota la promesa d’un futur pagament amb una renda fixada per una taxa en els temps estipulats pels bons, d’una banda, i obtenir, d’altra banda, un crèdit a l’exterior que permeti reduir els 666 milions d’euros de deute que el Govern té contret amb els bancs andorrans.
És fa difícil fer un pronunciament. Sembla clar que les alternatives són escasses, però caldrà conèixer els detalls amb més precisió i confiar que les condicions siguin assumibles.
