El ministre d’Economia i Finances, Pere López, va anunciar una emissió de deute públic per valor de 100 milions d’euros per abans de finals d’any. Ho va fer responent una pregunta sobre el deute que acumula el Govern, que va reconèixer que es situaria just per sobre dels 700 milions a l’acabar l’exercici.

López va explicar que aquesta emissió de deute públic, que s’adreçarà al públic en general, juntament amb el crèdit que s’està negociant amb una entitat estrangera per valor de 150 milions d’euros, «no és nou deute, sinó una substitució per un finançament estructurat», i així reduir les les pòlisses contractades actualment.

Aquestes operacions responen al compromís de diversificar les fonts de finançament, ja que segons l’Executiu és «insostenible » continuar amb la fórmula que els bancs andorrans assumeixin el 100% del deute. Però aquests instruments tindran un cost financer superior a l’actual, tal com va reconèixer després que el president dels reformistes, Joan Gabriel, demanés si aquestes noves fórmules podrien costar fins a tres vegades més.

Afer Cucurella

Però la sessió de control al Govern d’ahir es van tractar d’altres temes, entre els quals el nomenament definitiu com a funcionari de l’actual secretari general del Govern, Alexandre Cucurella. En aquest punt, el Govern va tornar a defensar la legalitat de tots els passos seguits en el procés i que entén que el nomenament és per una plaça de funcionari i no de secretari general, mentre que el president del grup d’Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, va constatar que la Llei de la Funció Pública no es pot aplicar per a càrrecs polítics com el secretari general, i que no pot ser que hagi complert el període de prova estant en excedència. Segons Nomen, la justificació del Govern que el temps d’excedència computa com a servei actiu només serveix per al reingrés després d’una excedència.

Places residencials

Hi va haver altres enfrontaments. A pregunta de la consellera reformista Montserrat Gil en relació a la llista d’espera per places residencials, la ministra de Salut, Benestar i Treball, Sílvia Bonet, va explicar que la prioritat del Govern és «desenvolupar l’atenció primària abans de plantejar si s’obren les altres plantes del Cedre». La ministra entén que hi ha «una manca d’alternatives a la institucionalització», que hauria de ser «l’últim recurs». Així, Bonet va comentar que «si centrem l’atenció en la institucionalització omplirem el Cedre», al qual queden dues plantes per obrir, i es va preguntar si després «farem el Cedre 2?». Els reformistes van denunciar que hi ha una llista d’espera considerable i que no es dóna resposta a les demandes existents tot i tenir els recursos necessaris. Per la seva part, Bonet va manifestar que si la llista d’espera fos «real», obririen les places necessàries. Mentre hi hagi «mobilitat de persones », però, el Govern entén que no hi ha llista d’espera, i Bonet va assegurar que els propers dies s’institucionalitzaran les tres persones que estan hospitalitzades a l’espera de tenir plaça en una residència.

Errors penitenciaris

El ministre d’Interior, Víctor Naudi, va reconèixer, a pregunta de la mateixa consellera, Montserrat Gil, que s’havien produït dos errors en donar permisos penitenciaris. És a dir que dos presos van sortir en llibertat sense que en poguessin gaudir, motiu pel qual es van obrir expedients disciplinaris a diferents treballadors del centre. Gil va acusar el ministre de no estar al corrent del que passa a la presó i de no tenir una coordinació amb els tribunals. Naudi va negar-ho i va assegurar que s’havien mantingut diverses reunions per evitar que es repetissin casos com aquests, que eren diferents entre ells. En un dels casos va ser una «mala interpretació » de la sentència, per la qual cosa es va demanar al tribunal que especifiqués més. Naudi també va voler rebaixar l’alarma explicant que eren presos en règim de semillibertat, i que per tant poden sortir del centre.

D’altra banda, els reformistes, per boca de Ladislau Baró, també van acusar Naudi de no tenir establertes unes prioritats en l’àmbit de la lluita contra la droga i de posar l’èmfasi en el consum més que en el tràfic. Una acusació que el ministre va rebutjar dient que es destinen el màxim de recursos tant a un aspecte com a l’altre. En el marc d’aquesta pregunta, Naudi va comentar que enguany s’han practicat un centenar de detencions relatives a delictes contra la salut pública.

Nova York

El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va reconèixer que l’hotel al qual es va allotjar la delegació andorrana amb motiu de l’Assemblea de les Nacions Unides va costar més de 14.000 euros. Bartumeu va justificar que els cinc membres de la delegació van anar a l’hotel que recomanava l’organització per motius de seguretat i també per poder desplaçar-se amb facilitat a la seu de les Nacions Unides. Nomen es va mostrar contrariat, ja que considera que hi va anar més gent a Nova York. Bartumeu va acusar-lo de voler «empastifar» i «fer trampes». Pel to emprat tant per l’un com per l’altre, el síndic, Josep Dallerès, es va veure obligat a fer reflexionar la cambra que sent les paraules «mentida i mentider» repetides en diverses ocasions «no anem, tots plegats, pel millor camí».