Les campanes han sonat amb claredat i contundència, anunciant als ciutadans la bona nova. A partir d’ara el nostre país, el més bonic del món,ens costarà menys diners.

Cada campanar podrà fer sonar la seva campana com vulgui i anunciar les nostres essències més pures, però separat dels altres. Punt i final a haver de costejar les excel·lències del Principat. Això que ho faci el Govern, perquè afecta a tot el país i no a les parròquies. Clar que el Govern no té pressupost aprovat i li pot resultar una mica difícil ser l’únic que faci front a les inversions en matèria de promoció turística, que els Comuns han rebaixat amb una retallada que va des de els 109.000 euros a 19.771, o sigui un 80% menys. Vist així, els comptes es difícil que surtin. Una vegada més queda evidenciat que no existeix el concepte de país i sí el de campanar. Però aquests instruments sonors poden tocar a mort si no existeix una política a nivell de país que faciliti una promoció d’una de les més fortes i importants riqueses que tenim. El sector privat inverteix 5,3 milions aquesta temporada. Uns ho gasten tot pensant en els resultats que això comporta i altres ho tanquen tot esperant que els altres siguin els que treguin les castanyes del foc. La veritat és que davant aquest posicionament se’ns ha quedat la cara de moniato. Deu ser perquè estem en el temps d’aquests fruits.

Això de les competències no està massa clar, perquè va quedar fosc des del primer dia. Es podria arreglar, però el conservadorisme vol guardar les velles fórmules inservibles com a patrimoni nacional i aquest va minvant al costat d’altres llocs veïns en què, ara més que mai, ofereixen el millor del que tenen i fan arribar el missatge el més lluny possible.

Si les coses van malament –sembla que aquesta temporada pot ser bona, dins del moment que vivim–la culpa serà del Govern, seguint la vella tradició de cornut i pagar el beure. Si van bé els protagonistes seran les campanes que anunciaran la bona nova. Alguns quiets i sense moure’s gaudeixen del millor.