El Govern cessa Carles Constante com a director del SAAS i nomena Lluís Mir

Autor: M.S.C.
Font: Bon Dia
Publicat el: 23 de Setembre de 2010

El consell de ministres ha aprovat aquest dimecres la destitució del director general del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), Carles Constante, i el nomenament de Lluís Mir com a nou responsable. Precisament aquest dimecres ja han començat els tràmits administratius per fer efectiu el relleu i, un cop acabats, Mir ja es posarà al capdavant del SAAS. Amb aquesta actuació, Constante es desvincularà del ministeri de Salut.

Segons ha explicat el portaveu del Govern, Bruno Bartolomé, l’executiu ha pres aquesta decisió a proposta de la nova ministra de Salut, Sílvia Bonet, que en funció del nou projecte va proposar la destitució. Bartolomé ha destacat que el nou director del SAAS és un “metge amb experiència” que ha treballat en diversos centres catalans i ha estat director del gabinet tècnic del director gerent de l’Institut Català de la Salut, entre altres càrrecs.

Un dels acords del consell de ministres ha estat fer una inspecció de les categories i els segells dels establiments hotelers. Amb aquest objectiu es contractarà una empresa que actualitzarà la categorització dels 297 negocis actuals, a més dels de nova creació. Ara hi ha 8 hotels de cinc estrelles, 54 de quatre, 81 de tres, 34 de dos i 5 d’una estrella. La inspecció també inclourà càmpings, aparthotels i refugis, entre d’altres.

El Govern també ha acordat ampliar el contracte d’obra del vial d’enllaç entre l’avinguda del Pessebre i el carrer Josep Viladomat per un import de 123.516 euros i l’eixamplament de la CG-1 a la zona de la rotonda de la Riberola per 108.892 euros. També ha acordat la licitació dels treballs de reposició d’un mur al punt quilomètric 1,600 d’Anyós i la col·locació d’una barrera de seguretat de la CS-310 per 65.387 euros.

A més, l’executiu ha aprovat el reglament del Registre de Professionals Liberals, Col·legis i Associacions Professionals.

Al mateix temps, Bartolomé ha informat que ja s’ha iniciat les converses amb el líder de CR, Joan Gabriel, per traslladar-li la proposta d’un Govern d’unitat.

D’una altra banda, el Govern ha fet pública una nova convocatòria d’ajuts per pagar les matrícules de tercer cicle. El termini per demanar les ajudes acaba el 29 d’octubre.

Els establiments que participin en la fira medieval de Sant Julià de Lòria podran obrir diumenge a la tarda

El Govern permetrà obrir els comerços durant la fira medieval que aquest cap de setmana se celebrarà a Sant Julià de Lòria. Tot i així, el portaveu del Govern ha deixat clar que només podran treballar diumenge que ve a la tarda els establiments que participin en l’esdeveniment. Bruno Bartolomé ha remarcat que així s’utilitza la mateixa fórmula que amb la Fira Outlet d’Escaldes.

El portaveu del Govern també ha avançat que les negociacions amb la Federació d’Associacions de Comerciants (FACA) per als tancaments dels diumenges “van pel bon camí” i creu que es pot arribar a “un bon acord”. En tot cas, el Govern ha exposat la seva voluntat de diàleg i de no mostrar-se rígid. L’executiu disposarà aviat de l’estudi que va encarregar sobre aquesta qüestió i a principis d’octubre es podria reprendre el treball amb la FACA. Segons Bartolomé, les dades incloses en aquest informe poden ser un element clau a l’hora de prendre una decisió. Així mateix, ha assegurat que el decret d’horaris comercials no ha estat un error i ha afirmat que les excepcions que s’hi ha anat afegint són fruit de l’aplicació del mateix text.

Immobles i diners per tres delictes de blanqueig

El Tribunal de Corts ha notificat al Govern que, en compliment de tres autes, s’ha comissat en favor de l’Estat una unitat immobiliària a Arinsal, una altra unitat immobiliària i una plaça d’aparcament a Sant Julià de Lòria, i diners en metàl·lic per valor de 394.000 euros i 231.000 dòlars. Aquestes tres causes estan relacionades amb delictes de blanqueig i és la primera vegada que la justícia aplica els articles 38 i 39 de la Llei de cooperació internacional i de lluita contra el blanqueig, que exposa que els comisos van en benefici de l’Estat si no hi ha convenis internacionals.

pdf3.jpg