Tot i que el president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, es resistia a caure en el pessimisme, les xifres que va presentar ahir eren molt negatives. L’entitat que representa calcula que el producte interior brut (PIB) del 2009 va caure prop d’un sis per cent i, per tant, va quedar estancat al voltant dels 2.530 milions d’euros.
Es tracta d’un dels pitjors resultats d’Europa, molt per sota del d’Espanya (3,6% negatiu), França (2,5% negatiu), Alemanya (4,9% negatiu) o Itàlia (5% negatiu). A més, la caiguda del PIB queda molt per sota de la mitjana de la zona euro, on la generació de riquesa es va contraure un 4,1 per cent l’any passat.
Pantebre va presentar l’informe econòmic de l’any passat acompanyat del cap de Govern, Jaume Bartumeu. El president de la Cambra va destacar que els indicadors que es tenen en compte en l’anàlisi són tots negatius, “un fet que no succeïa des de fa molt temps”, ja que en els “tres anys llargs” de recessió sempre hi havia alguna xifra positiva que suavitzava la caiguda. El conjunt dels elements fa que Pantebre consideri les xifres com “les pitjors des de la Segona Guerra Mundial”. La dada que ho reflectia de manera més significativa són les importacions, que han baixat un 13,4 per cent respecte de les del 2008 i ja acumulen quatre anys consecutius de caigudes.
El president de la Cambra va reconèixer l’esforç de contenció de la despesa que s’havia fet des del Govern, especialment per la retallada de sous dels alts càrrecs i per la reducció de l’u per cent de la despesa de funcionament. No obstant això, va considerar que l’esforç dels poders polítics no era, de cap manera, suficient. En aquest sentit, va adherir-se al discurs que el síndic va pronunciar la Diada de Meritxell, i va exigir un pacte entre les forces polítiques per sortir de la crisi.
LA RECEPTA DE LA CAMBRA
Però al mateix temps, Pantebre va estendre la mà al Govern “en senyal de franca col·laboració”, fet que Bartumeu va acceptar i agrair. El president de la Cambra va suggerir sis possibles vies que haurien d’ajudar a abandonar la recessió a poc a poc. Més competitivitat mantenint la pressió fiscal, la creació d’una marca potent amb el nom d’Andorra, l’augment d’eficàcia del mercat laboral, i l’increment de l’atractiu del país serien, en principi, objectius que el Govern compartiria.
En canvi, el líder socialdemòcrata va expressar algunes discrepàncies amb les altres dues solucions proposades per la Cambra, el sanejament de les finances públiques i el replantejament del funcionament de la Seguretat Social. Així, el cap de Govern va assegurar que “no necessitem menys Estat, necessitem millor Estat”, i que la sortida de la crisi “no vindrà de les retallades de la despesa pública”.
Tampoc no hi va haver bona sintonia quan Bartumeu va parlar de fiscalitat. El líder de l’executiu va dir que “no es pot demanar amb una mà cohesió social i amb l’altra defugir l’obligació d’equitat en parlar de tributació”. També va destacar que la reforma tributària comportarà “un augment raonable de la recaptació dels ingressos públics”, en lloc de “cedir a la facilitat de la tisorada”.
Així mateix, Pantebre va manifestar que“les dades reflecteixen la insostenibilitat del model actual de Seguretat Social”, però Bartumeu va replicar amb contundència que “si cal encarar una reforma de la CASS fem-ho, però seriosament i sense alarmisme”. El cap de Govern va considerar que la crítica de Pantebre havia estat “gratuïta”, i que “desmereix el to seriós de la resta de l’exposició”. Finalment, Pantebre i Bartumeu van tenir un nou intercanvi de retrets pel tancament obligats de les tardes de diumenge.
