La deriva cap al dèficit que ha patit els últims anys la Caixa Andorrana de la Seguretat Social ha mostrat com el progressiu envelliment de la població, i alguns mals hàbits, han convertit la salut en un tema preocupant des d’un punt de vista economicista.

Andorra disposa d’un sistema sanitari molt bo, segons recorden les anàlisis d’organismes internacionals, i mantenir aquest estàndard ha de ser el principal objectiu dels responsables del ministeri. Amb aquesta finalitat assolir acords com el que es va signar ahir amb Catalunya aporten noves sinergies que s’han d’aprofitar. A poblacions no massa grans és normal que s’optimitzin els recursos, i per tant establir sistemes de cooperació entre el Principat i l’Alt Urgell proporciona un benefici mutu. Hi ha serveis que en ser molt específics tenen un cost molt alt quan els malalts potencials que l’han d’utilitzar no compensen econòmicament. És en aquest sentit que és convenient buscar la complementarietat entre Andorra i les comarques veïnes perquè amb una massa crítica més gran els serveis són més assumibles. Una sanitat com la catalana, que ha patit i pateix des de fa temps el problemes d’uns recursos limitats és també un punt de referència respecte de com es poden mantenir els graus qualitatitus dins dels nivells de sostenibilitat econòmica. S’entén que l’acord d’ahir és el punt de partida per a projectes comuns en benefici de les dues parts. L’hospital Nostra Senyora de Meritxell ha de poder convertir-se en un referent dins dels territoris adjacents, atès que es tracta de la infraestructura més important de tipus sanitari que hi ha a la zona. Un altre aspecte a destacar és el benefici que pot aconseguir el col·lectiu sanitari del país a nivell formatiu gràcies als programes que es puguin engegar de col·laboració amb centres catalans de prestigi dins del món de la salut.