L’EDAR d’Anyós assoleix nivells de depuració superiors al 90% fixat

Autor: i.c.
Font: El Periòdic d'Andorra
Publicat el: 18 d'Agost de 2010

El ministre de Medi Ambient, Vicenç Alay, va destacar en una visita a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals d’Anyós (EDAR) que la infraestructura està funcionant des dels últims tres mesos amb una capacitat de depuració del 96,7% quan amb el 90% “en tindríem suficient”. El mateix Alay va acompanyar el ministre d’Ordenament Territorial, Gerard Barcia, en l’últim tram de les cinc visites d’obres organitzades ahir.

La depuradora es troba a ple rendiment després dels treballs efectuats a partir de les deficiències detectades en la primera fase executada. El titular de Medi Ambient va reconèixer que hi haurien hagut queixes dels veïns de la zona per les olors, al mateix temps que va destacar que el Govern ha posat remei a aquestes reclamacions fent un esforç per reduir aquestes flaires desagradables provinents de l’activitat de la infraestructura. Així, segons va afegir Alay, l’aire que circula en aquestes zones està desodorat. I és que fora dels edificis de tractament d’aigües “no fa olor”. Fer possible això ha suposat a l’Executiu un cost extra de dos milions d’euros del cost global de l’obra, que s’eleva a 14 milions d’euros.

El responsable de Medi Ambient va explicar que el Govern és en espera que el Tribunal d’Estrasburg es pronunciï sobre la sanció a la primera constructora i explotadora del centre de tractament, SAUR-Vallnet. Una penalització que es va dictaminar des dels tribunals andorrans i que més tard es va traslladar a la justícia europea. En aquest sentit, el Govern ha determinat que si el pronunciament des d’Estrasburg pateix molt més retard s’executarà la sentència la pròxima tardor, cosa que obligaria SAUR-Vallnet a pagar prop d’1,8 milions d’euros.

La primera fase va suposar un import de 3,5 milions d’euros. La segona, segons va precisar Barcia, va tenir un cost de vuit milions d’euros més els dos milions suplementaris per a l’embelliment i la integració de la infraestructura al paisatge.

pdf3.jpg