La secretària d’Estat d’Igualtat i Benestar, Magda Mata, augura que el departament podrà posar a l’abast de les maltractades un recurs d’acollida en uns mesos. El marc on es treballa aquest assumpte és la Comissió d’Igualtat que “tindrà concretades les prioritats sobre violència de gènere a la tardor i espero que els pisos estiguin preparats a final d’any perquè hi ha la voluntat ferma que aquest recurs cal”, explica Mata. La intenció del departament és oferir a les dones “un lloc d’acollida temporal” ideat sota la premissa que ha de ser “molt anònim” per evitar que l’agressor pugui localitzar-les, detalla la secretària d’Estat.
La realitat que troba l’equip d’atenció a les víctimes de violència domèstica és que moltes de les dones “prefereixen quedar-se amb la família, però hi ha qui no té ningú a Andorra i cal garantir-los un lloc des de l’Estat”, ressalta Magda Mata. Alhora, especifica que per gaudir d’aquest recurs és necessari que les usuàries “acceptin les condicions establertes i la principal és que han de trencar el vincle amb l’agressor”. I és que la filosofia amb què es posa en marxa aquest equipament per a les dones maltractades és que mentre hi estiguin puguin ser capaces de sobreviure soles i per això tindran el suport de Benestar. La secretària d’Estat assenyala que “es tracta d’un recurs provisional de mitja estada on s’ha de promoure la seva autonomia i s’hi estaran sis mesos, o el temps que calgui sense limitació, fins que la recuperin”.
Més casos de violència
Les xifres d’atenció de l’equip de violència domèstica mostren un increment dels casos durant el primer semestre de l’any ja que s’acumulen 124 dossiers davant els 182 que es van sumar al llarg de tot el 2009. Magda Mata atribueix aquest augment d’expedients a dues raons. La primera que “s’ha fet molt ressò de l’existència de l’equip i la dona coneix el recurs, no li fa tanta vergonya denunciar el cas perquè és més forta perquè se sent acompanyada”. Fet que revelaria que potser es tracta de situacions de maltractament que ja existien de fa temps i que la víctima s’atreveix ara a treure a la llum. En segon lloc la secretària d’Estat es refereix a la influència de la conjuntura econòmica actual, “perquè quedar-se sense feina complica la vida familiar, tot i que de cap manera justifica la violència”.
Des del departament de Benestar es mostren satisfets per l’aportació que fa el grup d’atenció a les víctimes de maltractaments per ajudar-les a sortir d’aquesta situació. Així, Mata destaca que “l’equip ha fet que la dona arribi al final i denunciï el cas a la Justícia”, tot i que assegura que “a nivell judicial la dona no ho té fàcil perquè els fets succeeixen en un espai privat i sense testimonis”. I recorda que des del ministeri s’està fent un esforç per millorar l’atenció a aquestes víctimes i, a més de preparar nous recursos com els pisos d’acollida, “es treballa per fer més àgils els protocols”. També s’ha ampliat el temps d’atenció ja que des de l’abril passat hi ha treballadors socials de guàrdia de matinada per acudir de seguida si la policia els requereix.
Noies més submises
Magda Mata alerta que els professionals que atenen les maltractades tenen la impressió que hi ha un canvi de mentalitat que afecta les més joves respecte de la relació que mantenen amb els homes. “Les filles de mares més reivindicatives són ara més submises. Veuen com amor el que és presa de llibertat perquè les controlen –la roba que es poden posar o el que poden dir o fer– i les anul·len”, ressalta la secretària d’Estat. I destaca la importància que té “la tasca educativa als centres escolars per poder prevenir” aquests comportaments que acaben degenerant en violència envers les dones.
El primer semestre es tanca amb 11 víctimes de la franja que Benestar situa entre els 15 i 25 anys, tot i que la més jove correspon a una noia de 18 anys. En la franja següent, de 26 a 35, s’han fet 35 atencions i tres més entre maltractades de fins a 45 anys. La persona més gran que s’ha atès ha estat una padrina de 74 anys. Pel que fa a nacionalitat, 45 dones eren portugueses, 27 espanyoles i 25 andorranes; 46 estaven casades. El 98 per cent de les dones han patit més d’un abús i el psicològic és denominador comú en tots els casos.
