–Pel que fa al departament d’Educació, quina ha estat l’experiència que n’ha obtingut?

–Ha estat un any complicat i difícil perquè hi havien molts temes que s’havien de resoldre amb un calendari molt atapeït. La Prova de Batxillerat (POB) ha estat el tema estel·lar, per la signatura de conveni amb Espanya per la reciprocitat a l’accés a la universitat. El calendari era molt estret i ho hem hagut de fer de pressa i ha estat complicat; malgrat això, estem contents, hem tingut uns excel·lents resultats, per tots era una primera experiència i l’endemà mateix de les proves vam organitzar un equip de treball per analitzar tot el que havia passat i millorar tots els aspectes que no van sortir com ens hauria agradat.

–Quines seran les millores pel que fa a la POB?

–S’haurà de millorar la logística, el tema de les avaluacions. Estàvem a cavall del calendari espanyol i a nivell pràctic sempre surten inconvenients amb què no es comptava, però de cara a l’any vinent ja ho tindrem controlat.

–Canviarà el mètode d’avaluació de la POB, després de les queixes dels alumnes que van obtenir una nota molt baixa en relació a tot el seu expedient acadèmic i van demanar una revisió?

–Per ells també era una primera experiència i és normal que demanessin les revisions dels seus exàmens. El mètode d’avaluació, però, no canviarà i el nivell d’exigència serà el mateix, i és que la POB és una sola prova. Penso que no es pot comparar una sola prova amb el resultat de dos anys de treball i per tant els resultats han de ser diferents, ni millors ni pitjors. En un examen de selectivitat hi ha molts condicionants com els nervis, el cansament de tot un curs o un mal dia. Hem de veure encara què és el que ha passat i quines són les coses a millorar, el que tenim clar és que el sistema funciona i que els estudiants tenen un bon nivell acadèmic.

–El projecte estrella del Ministeri d’Educació serà el model de competències?

–Evidentment, la reforma educativa del sistema andorrà és un dels projectes importants. El que volem és que a l’escola no només s’ensenyin coneixements teòrics sinó que també s’aprengui a posar en pràctica a la vida l’aprenentatge i uns valors de vida. Això passa per una formació específica dels docents i ara hem començat a treballar en una primera fase de sensibilització, però la prova pilot d’aquest model no es podrà posar en pràctica fins el curs 2011-2012. De fet, la formació dels docents passa per l’obtenció del Curs de Capacitació Pedagògica, que estem organitzant a través de la Universitat d’Andorra, i que s’iniciarà aquesta mateixa tardor. Aquest curs serà obligatori a l’hora de presentar-se a un edicte de professor; de fet, és com el Certificat d’Aptitud Pedagògica (CAP) que es demana a Espanya.

–Si parlem del departament de Cultura, el balanç també és complicat?

–En aquest tema el balanç és una mica agredolç, perquè hi ha una part molt important que no hem pogut tirar endavant. S’ha treballat molt amb entorns de protecció, s’ha avançat molt en temes de nivell intern, d’organització i per endreçar una mica el Ministeri, que ja tocava. La llàstima de tot això és que quan hem demanat tirar endavant per normalitzar la situació per la conservació del patrimoni ja que l’oposició no ens ha aprovat els crèdits extraordinaris, per simplement donar compliment a la Llei de Patrimoni a la qual estem obligats.

–Quina opinió té de l’oposició en aquest sentit?

–Em va saber molt de greu perquè no vaig entendre la seva justificació. Aquests crèdits eren prioritaris i els primers que es presentaven i es van presentar contra endeutament i no contra ingressos. Jo ja vaig dir que això era una irresponsabilitat absoluta i és que ja fa molts anys que aquestes accions s’havien de dur a terme, fins i tot des de l’anterior legislatura. Patrimoni Cultural ja fa molts anys que està deixada de la mà de Déu i realment no eren crèdits per fer grans projectes, només per tornar a la normalitat. No vull creure que no siguin sensibles amb la cultura, vull creure que és un tema d’incomprensió.

–Quin és el tipus de cultura que creu que ha de tenir Andorra?

–Jo aposto per un treball des de base, una cultura amb la participació de les entitats i les associacions. Crec que s’ha de deixar de banda aquella cultura més elitista que s’havia fet fins ara i que només serveix per crear un rebuig i una incomprensió per part de moltes persones.

–En aquest sentit, a Andorra li cal un museu nacional o quin és el model de museu nacional que ha de tenir el país?

–Això és el que estem a punt de decidir amb la Taula del Museu Nacional. Però penso que hauria de formar part de la xarxa que ja existeix de museus a Andorra, ha de ser un element important d’identitat, que expliqui qui som, d’on venim, cap on volem anar. Tothom s’hi ha de poder veure reflectit. Tanmateix penso que primer s’ha de decidir si a Andorra realment li cal un museu nacional. Hem de saber què n’opina la ciutadania andorrana, què ha de tenir i què no ha de tenir. Després d’haver decidit tot això, a la llarga, ja es decidiria on s’ubicaria i quina estructura hauria de tenir, tot i que potser no en té cap d’estructura ja que encara estem avaluant si hi haurà museu nacional i si servirà d’alguna cosa.

–Aquest museu és on, en teoria, s’hauria d’ubicar els frescos de Santa Coloma. Ara resulta que ja els tenim aquí, però no tenen un lloc on ser exposats. Quina és la solució?

–Potser en el moment en què es va negociar recuperar-los s’hauria d’haver pensat alhora on ubicar-los, d’una manera més o menys permanent. Quan a nosaltres ens va semblar correcte condicionar l’antiga caserna de bombers per exposar-lo, tampoc se’ns va aprovar el crèdit extraordinari per fer aquests treballs. Però bé, de moment això haurà d’esperar i els tindrem preservats i protegits a la Sala d’Exposicions del Govern, amb les condicions més òptimes que necessiten fins que no tinguem un altre emplaçament. De fet, en el proper projecte del pressupost del 2011, que presentarem a partir del setembre, tots els projectes que no hem pogut fer els tornarem a presentar, i entre aquests hi ha el d’un espai per als fresos de Santa Coloma.

–Parlant de la Sala d’Exposicions, durant un any sencer hi ha hagut una exposició que ara ja ha acabat. Continuarà la programació habitual d’aquest equipament?

–Un cop feta l’estructura que protegeix els frescos en aquest lloc, ara hem recuperat la Sala d’Exposicions que ja no podia estar més hipotecada. És a dir, teníem àrea d’exposicions que no en programava cap. De fet, ja s’està treballant per fer un calendari a partir del mes d’octubre, més o menys, amb exposicions i mostres interessants.

–Un altre dels equipaments importants és l’Arxiu Nacional. Com estan les negociacions amb el Comú de la Massana?

–Aquest també és un projecte que tampoc hem pogut tirar endavant perquè no se’ns va aprovar el crèdit. Amb el Comú de la Massana vam trobar el terreny adequat, a l’avinguda del Través, al camí de les Palanques, i ara ja hem tingut les converses amb els propietaris, que veuen bé el projecte, i ja hem arribat a un acord de cessió. L’objectiu és tenir el tema tancat a la tardor per poder-lo presentar de nou i esperar que s’aprovi. Evidentment hem de desenvolupar un pla parcial i el Comú vol que estigui totalment lligat i integrat amb el casc antic de la parròquia, el camí ral, la zona de les Moles i la Farga Rossell, així com amb el nou vial que està projectat a la zona. La intenció és que no quedi com un edifici aïllat.

–A banda d’un Arxiu Nacional, també es va dir que Andorra havia de tenir un registre de les manifestacions culturals etnològiques i dels béns immaterials. Com s’està duent a terme?

–Ja hem començat des de Patrimoni Cultural inventariant un llistat de quinze festes que s’han declarat d’interès nacional i que el Govern té molt d’interès en la seva conservació, manteniment i difusió. Els antropòlegs de Patrimoni estan preparant un observatori virtual a través de la xarxa on hi haurà tota aquesta informació que es podrà consultar i estudiar. Evidentment, tota aquesta informació que contindrà ha d’anar creixent i sobretot amb la participació de la ciutadania i el seu coneixement. El més important és que tot aquest patrimoni immaterial no es perdi amb els anys ja que està gravat a la memòria de les persones més grans i que potser han transmès als seus fills però en molts casos no sempre és així.