La retallada que estan aplicant totes les administracions, central i comunals, te també com a víctima l’oferta cultural.

Precisament ahir publicàvem que en els últims anys han desaparegut o s’han retallat prop d’una vintena d’iniciatives, castigades per la necessitat dels comuns de suprimir despeses davant de la disminució dels ingressos: l’any passat han deixat de recaptar 13,8 milions d’euros dels que, en un principi, havien previst.

Tanmateix, el panorama cultural en els darrers anys ha estat engrescador i molt ric, amb desfilades d’artistes i cantants de renom i actuacions que no arriben a ciutats més importants que les parròquies andorranes. Però sempre s’ha repetit un mal endèmic: la repetició d’actuacions i la duplicitat d’actes programats el mateix dia, la qual cosa representa una absurditat per la competència que implica.

Aquesta ha estat una constant sense una explicació lògica, si no és que els diferents comuns s’haguessin embrancat en una mena de rànquing per oferir la major i millor qualitat cultural. En aquest àmbit s’hauria d’exigir d’una major mentalitat de país i fomentar la mobilitat dels ciutadans cap a les ofertes lúdiques i culturals.

Aquesta problemàtica va tornar a ser abordada ahir en el marc de la Taula de Cultura, que integren directors de cultura de les corporacions locals, representants de l’Administració central, membres d’associacions, fundacions, ambaixades, empreses i altres representants dels comuns i de les administracions. Una de les conclusions és que s’ha de fer un esforç per centralitzar els actes culturals, independentment de la institució que els organitzi. La fórmula proposada és que el portal www.agenda.ad sigui l’eina d’intercanvi d’informació que canalitzi la gestió dels esdeveniments i eviti duplicitats.

És bo que se’n torni a parlar, però és d’esperar que les bones paraules i la voluntat expressada es tradueixin en fets. Potser la crisi pot ajudar que els responsables dels diferents departament recapacitin i vegin l’oferta de manera global i conjunta, oberta a tots els ciutadans sense tenir en compte el lloc de residència.

Potser també una major coordinació suposa un estalvi, de manera que no calgui aplicar noves retallades, que es pugui mantenir una oferta de nivell i que no passi com fa poc, quan el mateix espectacle ha aterrat dos cops a Andorra en qüestió de mesos.

Potser caldrà exigir que aquest cop el principi d’acord es materialitzi d’una vegada, i que no passi com en ocasions anteriors en què les paraules van quedar buides de contingut. Hi guanyarà la cultura, les arques públiques i, evidentment, tots els ciutadans.