Porta quatre mesos i mig compartint direcció amb Jordi Marticella, però els canvis ja es comencen a notar. Almenys així ho explica Francesc Ruano, el nou director executiu de la parapública, que està decidit a fer de RTVA una televisió a imatge i semblança d’Andorra.

Amb vocació de ser més localista que mai, RTVA obre les portes a la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya i aposta per la creació de nous continguts de cara a la propera temporada.

En primer lloc, ¿em podria fer una valoració dels canvis que s’han fet des que vostè i el senyor Marticella van entrar en la direcció d’Andorra Televisió?
Hi portem des del 20 de gener, però els canvis més importants quant al model de televisió es veuran al setembre. Hi ha una reestructuració dins l’organigrama de la televisió. Hi ha hagut una reestructuració en la redacció i en la direcció dels informatius. Aquests han canviat d’estils i es notaran més canvis de cara al setembre, amb la nova temporada.
Pel que fa a l’administració general, s’han canviat les dinàmiques i el rigor gràcies a les noves iniciatives de la direcció general, i aquest és el nostre ritme. Intentem que l’ambient de treball sigui el més favorable possible. S’ha treballat molt en aquest aspecte, i feia falta treballar-hi.

¿Quins canvis es preveuen de cara al setembre?
Hi haurà canvis importants en els informatius i hi haurà altres canvis que marcaran la vocació de la televisió andorrana, que no ha de pretendre fer la competència a les altres televisions que emeten al territori nacional, sinó que ha de ser una televisió local però, a més, amb les característiques nacionals que ens obliguen a tenir una vocació d’informar sobre la política diàriament i d’assistir un estat. La vessant més local es dividirà molt cap als sectors on no s’havia treballat fins ara, com és el sector sènior i el sector dels infants, i insistirem molt en aquest aspecte, amb nous programes de creació pròpia que es presentaran a finals d’agost i principis de setembre.

Al vostre programa electoral —dic vostre perquè vostè és militant del partit socialdemòcrata— es podia llegir una forta aposta per fer una televisió de proximitat. ¿No resulta això contradictori en haver-se contractat els serveis de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya en detriment de l’eliminació de programes propis?
No, en absolut. Les relacions amb la Xarxa de Televisions Locals té dues vessants. La primera és que no és que rebem programes i informació de la xarxa, sinó que la xarxa rep informació, programes i notícies d’Andorra. Les notícies d’Andorra pel que fa a televisió no havien sortit mai d’Andorra, però ara totes les televisions locals i associades reben les notícies del nostre país. Aquest va ser un dels motius més importants pel que vam obrir-nos a tenir col·laboració amb la xarxa. Independentment d’això, els programes propis d’ATV estan a disposició dels afiliats de la xarxa i viceversa. Això no representa cap contradicció, sinó més aviat al contrari, ja que anem encara més cap al model de televisió local desitjat. Aprofitem que les notícies i els programes de factura andorrana surten cap a Catalunya.

¿Quin és el motiu pel s’ha decidit suprimir o, si més no, no continuar amb alguns programes de producció pròpia, com per exemple Cracks?
Jo no sé si s’ha suprimit Cracks. Aquest programa ha acabat una temporada i no sé si hi ha un substitut de Cracks o si s’està creant un nou Cracks. El que és clar és que els programes tenen una durada i necessiten renovar-se, perquè envelleixen. Això és així i és el mateix per a tots els programes de les televisions del món. L’espectador és cansa d’un tipus de programa i necessita noves fórmules. Crack ha fet 100 programes, i això són molts programes, i ara s’estudien noves fórmules de fer arribar els esports a la ciutadania.

Un altre dels projectes que tenen entre mans és el de llançar RTVA més enllà de les nostres fronteres i, sobretot, que l’emissió arribi a Catalunya. ¿En quin estadi es troba el projecte?
És una cosa que està molt a punt, però arribar a tot Catalunya són palabras mayores, com es diu a Espanya. S’ha de dir que de moment ATV es rebrà al Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Cerdanya. S’està treballant amb altres direccions per poder ampliar aquests territoris. El senyal està arribant, però falta tancar alguns acords i aspectes tècnics. Pel que fa a la resta, s’hi està parlant, fins i tot amb la Televisió de Mallorca.

¿Serà possible per a finals d’aquest any o amb l’arribada de la nova temporada?
No crec que vagi tan ràpid: aquestes coses van lentes.

També s’han suprimit algunes retransmissions esportives, però d’altra banda s’han ampliat les retransmissions polítiques, com ara la del consell de ministres. ¿Quin és el perquè?
Jo no n’estic tan convençut. S’hauria d’anar al minutatge per veure els desequilibris que puguin haver-hi en aquest aspecte. Jo no veig que en els informatius s’hagi retallat la presència dels esports ni que s’hagi ampliat la presència de la política.
L’aspecte de les retransmissions va lligat a dos aspectes. El primer, l’aspecte tècnic. S’han hagut de retallar algunes retransmissions per l’aspecte purament econòmic, és cert, però en la part política hi ha molts protagonistes que han de sortir, i un d’aquest és el Govern.

¿Aquesta decisió va venir de la mà de la direcció o va ser imposada per l’executiu de Jaume Bartumeu?
Va venir de la direcció de la televisió i va ser acceptada pel Govern, que és el nostre consell d’administració. Això té unes repercussions econòmiques i informatives, i es va creure convenient fer una difusió més àmplia tant dels consells de ministres com del consells generals, en directe o en diferit.

Una de les crítiques que feia l’actual executiu era que RNA estava sobredimensionada. ¿Com es pot retallar la despesa per tal d’adaptar la televisió a la realitat econòmica?
S’ha estat treballant en la racionalització de la despesa. Hi ha hagut diversos aspectes que s’han tocat. S’ha treballat en l’economia de la casa i s’han assolit resultats importants. S’ha aplicat la filosofia que no hi ha petites economies i estem veient que en comencen a arribar els primers resultats.
Volem un equilibri de la despesa en relació amb el pressupost. La despesa s’intentarà racionalitzar al màxim possible i aquest és un dels aspectes en què es treballa de manera més insistent.
Un dels aspectes més importants és l’estalvi d’energia. Quant al personal, és un aspecte molt delicat, sobretot pels moments que està vivint el mercat de treball. Intentarem evitar la retallada de despesa reduint personal. Continuarem treballant en retallades de la despesa en altres aspectes que no sigui la partida dedicada al personal de la casa.

En l’àmbit administratiu i d’estalvi de la despesa, ¿quins objectius o quina manera de procedir es marca la nova direcció?
El que requerirà és un replantejament dels llocs de treball i una optimització de recursos humans. Aquest és un dels temes en què producció i realització està treballant per a l’organització de la nova temporada.
Sobre si el nostre funcionament és com el d’altres administracions, cal dir que la nostra intenció és la de funcionar com una empresa privada. No tenim mentalitat d’administració pública i, si queda algun aspecte que pugui semblar-ho, el farem desaparèixer aviat.

¿És possible el superàvit pressupostari?
(Silenci) És possible. Però si la previsió del pressupost de l’exercici està ben fet, un superàvit significatiu serà difícil d’aconseguir. No vull avançar-me, però el dèficit és un dels aspectes que s’han anat solucionant des de la nostra entrada en aquesta casa. La despesa s’equilibrarà mentre no generem un nou endeutament.

¿Els afectaria molt haver de funcionar en dotzenes parts el 2011?
La televisió té un retard quant a l’actualització tècnica dels equips. Funcionar de nou amb dotzenes representaria un fre important per fer noves inversions i podria posar en perill no només la qualitat, sinó alguna cosa més en el futur.

¿Tan antiquats són els equips?
Els equips actuals necessiten una renovació urgent. Estem esperant els resultats d’una auditoria per valorar la prioritat a l’hora d’invertir en equips tecnològics. L’auditoria és sobre tota la part tècnica de la casa, però de moment no tenim una agenda sobre aquesta.

Canviant de tema, ¿per què s’ha decidit continuar amb dos directors? El senyor Bartumeu, abans de ser cap de Govern, es cansava de repetir que era una duplicitat que no calia a RTVA…
La decisió és del Govern i han de ser ells qui responguin, però les nostres funcions són molt diferents. Un servidor es cuida més de la part executiva i Marticella es cuida més de la direcció general i administrativa. Jo segueixo més el dia a dia i el meu company segueix l’empresa des d’una perspectiva diferent.

¿I quina diferència hi ha entre la seva figura i la de Joan Besson, el seu antecessor?
Jo no he treballat mai amb el senyor Besson. No sé quina era la seva tasca, però hi ha una diferència molt gran entre el seu perfil i el meu. El senyor Besson era un home de televisió de tota la vida i el senyor Ruano és un home d’empresa.

¿Interessa més un perfil d’empresa que no un perfil televisiu, doncs?
Això no ho he dit jo, però podria ser la meva opinió. Tot i això, seran els resultats els que reflecteixin quin perfil s’adequa més a les necessitat d’Andorra Televisió.

Canviant de terç, m’agradaria preguntar-li per la ràdio. ¿Quin paper juga en el futur de la casa?
La ràdio tindrà un nou impuls de cara a la nova temporada. Per a la nova direcció, és una peça molt important i creiem que és un dels aspectes més tradicionals de la informació d’Andorra. No sé si en temps passats ha estat oblidada o si la gent que hi ha treballat se n’ha sentit, però el que és cert és que ara no n’està. I encara n’estarà menys amb la nova temporada.
Hi haurà nous programes, que s’estan preparant. Es farà una presència i una difusió importants, alhora que s’impulsarà amb una sinèrgia diferent.

¿S’intentarà ampliar la plantilla de la ràdio? Si no estic equivocat, la plantilla de la ràdio es queda curta ara per ara…
Els professionals d’aquesta casa són polivalents i això és una riquesa terrible, ja que ens permet que puguin assistir tant a un mitjà com a l’altre.

Ja per acabar, ¿com afronten la compareixença del senyor Marticella davant dels consellers generals?
El dia 22 el senyor Marticella està convocat a la comissió d’Economia per respondre consultes sobre l’article segon de la llei. Aquest article és el que tracta de la imatge, la sensibilitat i les minories. Cal no oblidar tota una sèrie de minories i de sectors, i cal donar un servei que no oblidi cap sector ni cap aspecte.