Agricultura està estudiant la viabilitat que l’escorxador nacional pugui donar servei a les comarques veïnes, especialment a l’Alt Urgell i la Cerdanya. Així ho va explicar ahir el ministre Vicenç Alay durant la compareixença que va fer davant la comissió d’Economia del Consell General, una reunió en què va desgranar les principals accions que s’estan treballant des del departament.
El polític massanenc va recordar que la instal·lació, que està gestionada en concessió per una empresa privada, “és deficitària però necessària”. L’escorxador sacrifica uns 2.200 caps de bestiar anualment, xifra que “ara mateix és justa i fa que estigui infrautilitzat”, i la solució podria passar per agafar també animals de zones properes on aquests tipus de centres “han anat desapareixent”. Alay va indicar que els darrers mesos “s’ha comprovat que a nivell duaner pot ser factible” i també s’ha parlat amb els ramaders “que tenien dubtes sobre que es poguessin generar fraus i se’ls ha tranquil·litzat perquè la legislació és estricta per evitar que passi això”.
El ministre d’Agricultura va avançar que l’executiu preveu realitzar una important inversió en la instal·lació, sobretot a nivell d’informàtica, per modernitzar-la. També va indicar que la idea d’exportar bestiar per sacrificar s’analitzarà mitjançant una “prova pilot”, però va defensar que pot ser una bona solució a la situació de l’escorxador, ja que “pot ser un favor per a les dues parts, per a nosaltres perquè l’aprofitarem més i per a les comarques veïnes”.
Aposta per la carn de qualitat
Alay va deixar clar que la política de l’executiu passa per ajudar l’agricultura i la ramaderia, ja que “no només s’ha de valorar pel seu factor productiu, sinó també el que aporta a la societat, per la preservació del medi ambient o el turisme”. El ministre va admetre que la majoria d’explotacions difícilment podrien subsistir sense subvencions estatals, que el 2009 van ser de 2,35 milions d’euros.
El polític massanenc va mostrar-se convençut que, abans de final d’any, es podrà presentar davant Brussel·les la petició perquè es consideri la carn de vedella andorrana com una Indicació Geogràfica Protegida. “Hem treballat amb França i Espanya per una IGP del Pirineu, però ara tenim la possibilitat de tenir-ne una de pròpia i val la pena aprofitar-ho”, va comentar Alay, que va justificar aquesta aposta perquè “són productes reconeguts, amb un prestigi que fa més fàcil introduir-se als mercats; a un cost menor podem tenir un gran rendiment”.
El ministre va mostrar-se convençut d’obtenir aquest reconeixement malgrat els dubtes del president de la comissió, Eusebi Nomen, que la Unió Europea atorgui aquesta condició a un país no membre. Alay va admetre que l’objectiu no serà poder produir i vendre més carn, sinó aconseguir un “producte estrella que pots comercialitzar a un preu superior”. I va apuntar que “es pot arribar a produir una mica més si assolim, amb una bona gestió, un sostre més alt de cabana animal”.