És professor i la seva experiència en el món de l’empresa el va portar a ser secretari general de la Pime. A més, la recerca històrica és una de les seves aficions i ha publicat un llibre sobre les aventures dels passadors.

–¿Quins són els objectius que s’ha fixat com a nou ministre d’una cartera tan estratègica per a l’economia del país com és la de Turisme?
–He de dir que m’he trobat amb uns equips professionals molt ben formats. De cara al funcionament, el que em plantejo és trobar l’equilibri entre els dos organismes públics encarregats de Turisme, que són el propi departament i Andorra Turisme, en què participem tant el Govern com els comuns. Però des d’un punt de vista estratègic, l’objectiu que m’he marcat és aconseguir omplir el buit que queda entre el turisme de l’esquí i el turisme de les compres.

–¿Amb quines propostes?
–Crec que no som prou conscients que som un país de muntanya i que, per tant, tenim prou elements per potenciar un turisme d’estiu. Una de les iniciatives que volem tirar endavant fa referència al foment del senderisme. La idea seria senyalitzar bé els camins i per nivells, utilitzant per exemple els mateixos colors de les pistes d’esquí per indicar la dificultat del recorregut. L’Anella Verda és un camí molt fàcil que permet recórrer el nucli antic d’Andorra la Vella i Escaldes, però els seus accessos, en canvi, són poc coneguts.

–La idea, aleshores, és potenciar un turisme de natura.
–Sí, però no només. Molts dels camins tenen associada una part de la nostra història. Més enllà del romànic, que segurament és el que més es coneix, tenim camins com ara l’antiga ruta del ferro, a partir de la Massana i que va cap a Ordino i el Serrat, que es pot lligar alhora amb la ruta dels evadits de la Segona Guerra Mundial. Però també hi ha camins més difícils per a excursionistes experimentats, que porten a cims com ara el Comapedrosa i que també cal senyalitzar.

–¿I a banda del senderisme?
–Podem senyalar els ports de muntanya per als ciclistes i facilitar les excursions a cavall. A més, voldríem recuperar el turisme de les aigües termals, pensant sobretot en la gent gran. Cal recordar que els primers turistes, els de començament del segle XX, eren anomenats ‘banyistes’. I també donar facilitats a les persones que fan càmping car.

–¿Una mesura destinada a crear controvèrsia?
–És evident que una autocaravana no pot aparcar al mig de l’avinguda de Meritxell. Però també cal pensar que el turisme de càmping car sol ser un turisme molt respectuós amb l’entorn. La idea seria habilitar pàrquings per a 10 o 15 autocaravanes, amb un mínim de serveis: aigua, punt de llum i lloc on buidar les aigües negres. A l’entorn d’aquests pàrquings, hi hauria d’haver un punt d’informació, comerços de proximitat i una benzinera.

–Són diversos fronts.
–Es tracta de donar a conèixer totes les possibilitats que ofereix Andorra més enllà de les botigues i la neu. Ara bé, per això cal que nosaltres siguem els primers que creguem en el potencial del país i que apostem per la qualitat. De vegades, Andorra promet molt i dóna poc. Vénen els turistes i es troben obres per tot, un trànsit força complicat i alguns entorns que s’han malmès.

–En aquesta mateixa línia d’apostar per la qualitat, el ministeri té la intenció de revisar les estrelles dels hotels.
–Ens hem reunit amb les associacions hoteleres i estem en procés de revisió. No es tracta de fiscalitzar els establiments hotelers, però el fet de cuidar la qualitat i ser transparents estic que és convençut que és positiu per a tothom. Espero que aquest any puguem enllestir-ho i trobar maneres de potenciar també els hotels familiars, que ofereixen un tracte més personal. Sovint es diu que es vol un turisme de qualitat. En la meva opinió, som nosaltres que hem d’oferir un país de qualitat i que vinguin els turistes que vulguin. També crec que té tant valor l’excursionista que es gasta just el que val un àpat com aquell que ve a comprar perfums i productes d’electrònica.

–S’han de cuidar els turistes.
–Espero que ningú no s’ofengui, però de vegades sembla que el turista ens faci nosa. En canvi, si mimem la persona que ens ve de fora, aquesta persona parlarà bé d’Andorra i animarà que vinguin altres visitants. La percepció que els turistes ens molesten es nota, per exemple, quan un cotxe estranger s’atura un moment per demanar indicacions i, de seguida, hi ha algun conductor del país que es posa nerviós. De fet, penso que és molt important que pacifiquem el trànsit.

–En algunes parròquies, com ara Canillo, s’han mostrat preocupats per l’eventual coincidència del Congrés de Turisme de Neu i Muntanya amb el Fòrum Internacional de Turisme que el Govern va anunciar fa poc.
–El Fòrum és una proposta que ens va arribar de l’OMT (Organització Mundial del Turisme) i creiem que pot contribuir a situar Andorra en el mapa del món. Entenc que generi preocupació, però en realitat els dos esdeveniments es poden complementar.

–Suposo que, en matèria de Comerç, també té al davant diversos reptes.
–Aquests últims mesos s’han fet passos per agilitar l’obertura de comerços i hem començat a organitzar cursos per als treballadors de les botigues, en col.laboració amb la Cambra de Comerç. També estem en una fase inicial pel que fa a l’elaboració del projecte de llei del comerç.

–Estem en un moment de crisi.
–La situació de crisi que vivim és, sens dubte, el que em preocupa més. També per la crisi dels països veïns, que ens afecta clarament. Crec sincerament que s’hauria de pensar en la possibilitat d’abaixar el lloguer dels locals comercials. Si cal, amb un pacte de cavallers, només mentre duri aquesta crisi. Sé que és complicat i que no es pot obligar ningú, però un comerç tancat fa molt mal efecte. A banda que, darrere del tancament d’una botiga, normalment hi ha una família que es queda sense la seva font d’ingressos i uns treballadors que també es queden al carrer.

–Una de les polèmiques dels últims mesos ha estat relativa als horaris comercials. ¿Què en pensa, d’aquesta qüestió?
–El Govern va ser molt valent, però va tenir poc temps. De cara a l’any vinent, les reunions amb els agents implicats començaran abans.

–Finalment, ¿quins són els objectius en l’àmbit de la Indústria?
–La prioritat és la seguretat industrial. En aquest sentit, estem treballant amb els hidrocarburs perquè últimament hi ha hagut diversos vessaments. I això enllaça novament amb el turisme. Si volem un país de qualitat, amb un turisme sostenible, hem de vetllar pel medi ambient i per la qualitat dels nostres rius. Ara, s’ha de dir que en les taules de diàleg que estem fent amb les parts implicades hem trobat molt bona resposta de part dels industrials.