El Govern proposa un nou text al Pla de Gestió del Madriu acordat

Autor: pepa gallego
Font: el periòdic d'andorra
Publicat el: 15 de Maig de 2010

El Govern va notificar als comuns implicats en el pla de gestió de la Vall del Madriu (el d’Escaldes, Andorra la Vella, Sant Julià i Encamp) l’elaboració d’un nou redactat que els comuns van aprovar.

Aquest nou text hauria de ser elaborat per uns experts, en concret per l’empresa Biocom, la qual cosa suposaria un cost de 9.500 euros. Si en una cosa estan d’acord els cònsols majors de les quatre parròquies que tenen entre els seus límits aquest paratge natural és que volen que el pla tiri endavant en les al.legacions que facin falta sense tocar l’essència d’allò acordat. La forma de fer-ho (a través d’una empresa i el pagament de les despeses del que costi aquest nou text) és una qüestió per discutir.

Fa poc menys d’un mes, els comuns (excepte el de Sant Julià, que li ho va remetre el de la capital) van rebre una comunicació per part del Govern en què es feia una anàlisi del pla de gestió i en què es proposava que Biocom fes “un nou pla de gestió”, segons asseguren des del Comú lauredià, que també expliquen que el pla plantejat pels quatre comuns té mancances, però pot ser considerat com una base de treball acceptable. En aquest text, des del Comú lauredià manifesten que el Govern planteja revisar alguns punts del redactat com ara les diverses solucions aportades, les preocupacions genèriques expressades i la creació d’un òrgan gestor que podrien integrar una proposta definitiva.

Des que els cònsols implicats van entregar al Govern, l’octubre de l’any passat, el text elaborat per ells sobre la gestió del que és nomenat patrimoni mundial per la Unesco, des del Ministeri de Cultura es van suggerir algun tipus d’esmenes a l’articulat. Aquest lliurament del document acordat, previ a l’acord pres en les sessions de comuns, és qualificat per tots els cònsols com “un gest de cortesia”, amb la intenció de buscar un pla negociat i consensuat entre totes les parts.

El cònsol major d’Encamp va explicar que des del Comú encampadà estan disposats a pagar el que correspongui a la seva part, fent referència al cost del nou redactat, perquè allò acordat pels quatre comuns pugui tirar endavant amb un nou text que s’adapti a la llei. “Seguint els criteris o el fons que nosaltres hem establert, el text es pot adaptar a la llei amb una nova redacció sense tocar l’esperit de l’acord dels quatre comuns”.

En aquest sentit, Josep Pintat, cònsol major de Sant Julià de Lòria, està d’acord amb l’encampadà, que va manifestar que si les modificacions que planteja el Govern “respecten el pla de gestió que van presentar els quatre comuns, nosaltres hi donarem suport. Si no qüestionen, si no replantegen, i si donen per bo el que hem fet, si són retocs de poca magnitud, no hi posarem objeccions”, va manifestar. El que va matisar Pintat va ser el tema del finançament de la nova redacció. Segons el cònsol lauredià, “entenem que la Vall del Madriu és Patrimoni de la Humanitat i, per tant, patrimoni de tot. Els comuns estem fent un esforç i entenem que en aquest aspecte financer hi ha d’haver també la implicació del Govern i si no és així, difícilment podrà prosperar”.

Per la seva banda, Rosa Ferrer, cònsol major de la capital, va esquivar que fos un nou redactat el que proposa el Govern i va manifestar que els comuns ara estan esperant la resposta de l’Executiu després que li passessin el text acordat. “Nosaltres el que volem és que el text inicial serveixi i que els tècnics del ministeri facin el que hagin de fer”, va dir Ferrer. La cònsol va remarcar com millor posició l’adaptació al text per part dels tècnics més que un nou redactat per part d’una empresa forana.

Finalment, per la seva part, el cònsol d’Escaldes-Engordany, Antoni Martí, va explicar que quan el Govern “faci una proposta, ens tornarem a trobar i ho tirarem endavant sempre que no toqui el que vam pactar”, va dir. El cònsol escaldenc està d’acord en el fet que assessors adaptin el redactat i que el Govern faci els seus suggeriments “sense tocar allò essencial”, va dir. Pel que fa al pagament de les despeses, Martí va manifestar que aquesta era una qüestió secundària.

pdf3.jpg