El Consell General, amb els vots favorables de socialdemòcrates i reformistes i el vot contrari dels consellers d’Andorra pel Canvi, va aprovar ahir els primers dos textos del paquet de lleis que han de regular les entitats bancàries i financeres.

Concretament, i després de rebutjar les cinc reserves d’esmena presentades per ApC, es va donar llum verda al projecte de llei sobre el règim jurídic de les entitats financeres d’inversió i de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva, i al text sobre el règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer, dos textos “cabdals” i “reclamats” pel sector financer, segons va recordar el ministre d’Economia i Finances, Pere López.

I és que es tracta de dues lleis que, conjuntament amb la ja entrada a tràmit sobre la creació de noves entitats i la relativa als fons de garantia que està elaborant l’executiu, permetran modernitzar el sector financer, consolidar-lo i adaptar-lo a les normatives internacionals, a la vegada que reforçaran el paper de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) com a òrgan supervisor i li permetran aconseguir acords de supervisió en base consolidada amb els organismes d’altres països.

Precisament, en el marc d’aquests convenis anaven encaminades part de les reserves d’esmena d’Andorra pel Canvi, i en el temor, segons es va desprendre de la intervenció del seu president, Eusebi Nomen, que informació obtinguda per supervisors internacionals en el marc de la supervisió bancària pogués ser utilitzada per a altres finalitats, com pot ser l’intercanvi d’informació fiscal.

Les altres reserves d’ApC, també rebutjades per la majoria socialdemòcrata –els reformistes es van abstenir–, pretenien que fos el Consell General, i no el Govern o l’INAF, qui s’encarregués d’establir les normes de solvència i liquiditat.

Acords d’intercanvi de dades

D’altra banda, i en aquest cas per assentiment de tots els grups parlamentaris, el Consell General va aprovar la ratificació de cinc nous acords d’intercanvi d’informació en matèria fiscal, entre els quals, a part dels signats amb l’Argentina i Bèlgica, n’hi havia tres dels denominats “de qualitat”, com són els aconseguits amb Espanya, França i Portugal.

Com ja va passar en la sessió en què es va ratificar els cinc primers acords, i a petició de Nomen, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, va haver d’anar confirmant, cas per cas, que en tots els acords es garanteix la no retroactivitat, i que tant l’executiu andorrà com els governs dels països afectats interpreten que l’entrada en efecte és posterior a l’entrada en vigor, i que en cap cas es lliurarà informació relativa a exercicis fiscals que no siguin el que comença el primer de gener del 2011.

Així mateix, Bartumeu, que va deixar entreveure que l’executiu ja estarà atent als instruments de ratificació perquè no pugui donar-se cap dubte que els acords només seran vàlids a partir del gener vinent, va recordar que en el supòsit que arribés una demanda d’informació relativa a exercicis anteriors el Govern té potestat per denegar les sol·licituds.

Per la seva part, el reformista Ladislau Baró, que va criticar l’actitud “massa alarmista” d’Andorra pel Canvi en tot el procés, va valorar positivament la ratificació dels acords, si bé va retreure a l’executiu la disparitat de clàusules d’entrada en vigor que contenen els diferents textos i el fet que des del Govern no s’hagués informat abans el Consell General sobre els convenis que s’anaven signant, tenint en compte la voluntat reiterada més d’una vegada pel cap de Govern en el sentit que el parlament havia de recuperar la centralitat política.

Crèdits extraordinaris

La sessió d’ahir va servir també perquè, aprofitant el debat de l’esmena a la totalitat presentada per ApC al projecte de llei de crèdit extraordinari i de suplement de crèdit per fer front a despeses de la societat Andorra Turisme SAU, Nomen demanés al Govern que deixi de fer projectes de llei de crèdit extraordinari a càrrec de nou endeutament, i per contra, que ho faci a partir de reduccions d’altres partides, activades a partir de les dotzenes parts.

El president d’ApC es va mostrar crític amb el fet que des de l’executiu se sol·liciti una quantitat superior a la que hi havia al projecte de pressupost 2010 i que es justifiqui en el fet que no s’aprovés finalment el pressupost.

Per la seva part, el titular d’Economia i Finances, que va admetre que l’exposició de motius del text “és millorable”, va explicar que l’augment de l’import respon a “accions i inversions no previstes” sorgides del treball de la Taula de Turisme i Comerç. En aquest sentit, López va precisar que es tracta de les negociacions amb operadors turístics holandesos, belgues i alemanys; del redisseny de la pàgina web institucional, en què Andorra “està en desavantatge” respecte d’altres destinacions turístiques, i de diferents accions de marxandatge.

D’altra banda, el ple va aprovar per assentiment altres crèdits extraordinaris i suplements de crèdit per un valor total de més de 9 milions d’euros. Entre aquests, per import destaca el que ha de servir per finançar despeses derivades de l’aplicació de la Llei de la CASS que pugen a 6.639.139 euros.

També es va donar llum verda als crèdits per fer front al funcionament i inversions en l’equipament i adequació de diversos espais escolars de cara el proper curs; per contractar els serveis d’helicòpter d’emergències; per finançar les despeses derivades de la legislació en matèria de benestar; per al finançament electoral dels comicis generals del 26 d’abril del 2009, i per pagar la quota de participació en el Global Forum.