La ministra de Cultura, Susanna Vela, va presentar ahir el segon informe d’avaluació de l’aplicació de la Llei del patrimoni cultural davant la comissió legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports.
La llei dels entorns de protecció va centrar bona part de l’exposició. Entre altres factors, Vela va insistir en el fet que caldria estudiar “solucions compensatòries per als titulars de patrimoni”, per evitar casos com el de l’hotel Rosaleda.
En aquest sentit, la titular de Cultura va recordar que aquí hi tenen un paper molt important els comuns, ja que són els qui fan els plans urbanístics, i que en tot moment han d’anar de la mà amb el Govern. De fet, segons va explicar la ministra, ja hi ha algunes solucions compensatòries, però cada cas és diferent i cal “saber interpretar les eines que ja hi ha”. I és que, segons Vela, probablement els aspectes més complexos de l’aplicació de la Llei del patrimoni cultural són els que fan referència a la delimitació dels entorns de protecció dels monuments, a causa, per exemple, de la pressió urbanística que hi ha (si més no, tal com va assenyalar, la que hi havia l’any 2007).
Al llarg de la compareixença, la titular de Cultura, i també amb referència a la legislació de l’elaboració dels entorns de protecció, va manifestar la manca de recursos “humans, materials i econòmics” per tirar endavant l’elaboració dels entorns de protecció. I és que va assenyalar que, malgrat que la llei, que data del 2003, “està ben feta”, el termini per dur-los a terme , de dos anys, és insuficient i “difícilment aplicable en el context andorrà”.
En aquest sentit, Vela va recordar que el departament de Patrimoni Cultural té un equip de deu persones aproximadament i que, a més, aquest equip no només es fa càrrec dels entorns de protecció sinó que té “moltes altres tasques a fer”. Per això, segons el seu punt de vista, caldrien eventuals per poder seguir els terminis que fixa la llei.
A més, Vela va apuntar la importància que té la formació continuada de tots els professionals que treballen en el camp del patrimoni cultural, sigui des de l’administració o des dels organismes públics. La ministra va explicar que abans d’establir els criteris dels entorns de protecció cal analitzar el bé i el seu entorn per identificar els interessos patrimonials que hi són presents. Per aquest motiu, segons la titular de Cultura, l’equip del departament de Patrimoni necessitaria un reforç, ja que per fer aquests treballs d’anàlisi calen equips pluridisciplinaris en què historiadors, arqueòlegs, arquitectes, conservadors, etcètera, posin en comú els seus coneixements per aplicar els principis de conservació.
D’altra banda, l’informe d’avaluació (que comprèn el període que va des del juny del 2005 fins al desembre del 2007) posa de manifest que des de l’aplicació de la llei estan en curs de redacció els estudis dels entorns de protecció de dotze monuments, set dels quals estan en procés d’incoació i cinc en curs de realització, i que actualment se n’estudia d’altres, com els de l’església de Sant Climent de Pal, l’església de Sant Romà de les Bons i l’església de Sant Serni de Nagol. De fet, la ministra de Cultura va recordar que el Govern ja ha entrat a tràmit parlamentari els crèdits extraordinaris per continuar els treballs per complir la llei dels entorns de protecció.
Així mateix, la ministra de Cultura va assenyalar que al llarg d’aquest període de temps s’ha declarat béns d’interès cultural les pintures romàniques de Santa Coloma, l’hotel Rosaleda i la vall del Madriu-Perafita-Claror.
A més, l’informe d’avaluació també ressalta, pel que fa l’inventari del patrimoni etnològic, que l’Arxiu d’Etnografia d’Andorra col·labora en diversos projectes de recuperació de la memòria i de recerca. Uns projectes que, un cop acabats, proporcionaran informació etnogràfica que enriquirà l’arxiu. En l’àmbit d’aplicació de llei s’ha treballat, segons va destacar la ministra Vela, en una proposta de registre inventari de les expressions del patrimoni immaterial i etnològic que permeti recuperar, conservar protegir i dinamitzar les diferents expressions culturals d’Andorra.
L’inventari del patrimoni etnològic
Un factor en què la ministra de Cultura, Susanna Vela, va posar èmfasi al llarg de la compareixença d’ahir a la Casa de la Vall va ser que durant el període que comprèn l’informe que es va presentar s’ha fet una proposta inventari del patrimoni etnològic. L’informe d’avaluació matisa que s’entén per patrimoni etnològic la manera d’avaluar, conèixer i formular una imatge de la vida comunitària, passada i present, i també comprèn termes com el folklore i la cultura tradicional.
L’Arxiu d’Etnografia d’Andorra col·labora en diversos projectes de recuperació de la memòria i de recerca. Uns projectes que, un cop estiguin enllestits, forniran informació etnogràfica que enriquirà l’arxiu. En l’àmbit d’aplicació de la llei s’ha treballat, segons va destacar Vela, en una proposta de registre inventari de les expressions del patrimoni immaterial i etnològic que permeti recuperar, conservar protegir i dinamitzar les diferents expressions culturals d’Andorra. Aquest, doncs, en seria l’objectiu principal.
D’altra banda, segons va apuntar Vela, també s’ha treballat en l’elaboració d’una fitxa de contingut, una eina necessària per poder patrimonialitzar el coneixement immaterial per a qualsevol persona o institució que estigui interessada en aquest àmbit de cultural. L’inventari del patrimoni implica una classificació de les expressions, una organització temàtica i el pes identitari que tenen en la comunitat.
