L’Europa que ens convé

Autor: jaume bartumeu
Font: el periòdic d'andorra
Publicat el: 10 de Maig de 2010

El 9 de maig se celebra anualment el Dia d’Europa. Es va triar aquesta data perquè el 9 de maig de 1950 Robert Schuman va assentar, en una declaració institucional, les bases de la Unió Europea tal com la coneixem avui, 60 anys després.

LA CELEBRACIÓ d’aquest any, vista des d’Andorra, és un bon moment per reflexionar públicament sobre el posicionament d’Andorra dins d’Europa i, també, sobre la indefugible necessitat de definir el nostre nivell de vinculació a la Unió Europea.

El calendari ha volgut que la mateixa setmana de la celebració del Dia d’Europa una delegació andorrana hagi mantingut a Brussel.les una reunió amb una delegació de la Comissió Europea, en el marc de la negociació d’un acord monetari amb la Unió Europea.

Aquesta coincidència em permet dir que, en l’àmbit de les relacions d’Andorra amb la Unió Europea, ja no ens podem quedar en les paraules més o menys ben articulades. Ara es tracta d’una decisió, d’un acte global. D’una decisió valenta i d’un acte constructiu.

Ara fa poc més d’un any, el Grup Parlamentari Socialdemòcrata acabava la legislatura presentant, en el llibre Andorra i Europa. El canvi necessari, unes propostes concretes d’acostament a la Unió Europea, mitjançant un acord d’associació ad hoc que tingui en compte la proximitat específica, l’anomenat veïnatge interior.

En els informes de Blanca Vilà i Joan Clavera –respectivament, catedràtica de Dret Internacional i catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona– s’esmentava la Declaració annexa al Tractat de Lisboa, sobre la reforma de la Unió Europea, la qual diu que “La Unió tindrà en compte la situació particular dels països de petita dimensió territorial que mantenen amb ella relacions específiques de proximitat”.

Hem d’entendre així que, per aquesta via, s’incorpora específicament els microestats europeus a la tasca de candidats a aquestes relacions preferents dins d’un espai de prosperitat i bon veïnatge. I aquesta és la nostra proposta, que planteja la modulació dels capítols a negociar, adaptant-los a les característiques geogràfiques i econòmiques d’Andorra. Hem d’assegurar la sostenibilitat de les fórmules que s’adoptin per a l’associació.

Els nostres joves tindran així un nou marc de possibilitats de desenvolupament professional i personal coherent, progressiu i ampli, amb la finalitat que puguin obtenir un lloc de treball a Andorra i també a tota Europa.

Als empresaris i als joves emprenedors els estarem facilitant la possibilitat d’exportar béns i serveis des d’Andorra amb un tracte fiscal no discriminatori, un cop s’hagi enllestit la reforma fiscal. I serà així que les empreses europees es plantejaran la possibilitat d’invertir a Andorra en un entorn jurídic estable, fet que permetrà reforçar el nostre teixit empresarial i, de retruc, ens aportarà nous llocs de treball.

Andorra ha de disposar de normes i regles justes, clares i homologades internacionalment, per poder-nos donar confiança, en primer lloc, a nosaltres mateixos, als nostres empresaris i treballadors i, en segon terme, als països que ens envolten i que haurien de ser el nostre escenari d’actuacions comercials futures, gràcies a una legislació que incentivi la inversió internacional positiva i no pas especulativa.

Començava aquest article fent referència a Robert Schuman, un dels pares de la comunitat Econòmica Europea quan era ministre d’Afers Exteriors de França.

Acabaré citant Jean Monnet, un altre gran fundador de l’Europa comunitària que durant el seu mandat de president de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer declarava a Estrasburg, el 12 de maig del 1954, el següent: “Només tenim la possibilitat de triar entre els canvis vers els quals ens veurem arrossegats i els que haurem sabut voler i realitzar”.

55 anys després a Andorra ens trobem confrontats a aquesta alternativa.

Si no fem res, si continuem badant, si seguim discutint sobre qüestions allunyades de la realitat, ens faran, i ens obligaran a portar, un vestit de confecció que probablement no ens anirà bé, ens estrenyerà i, gairebé segur, no ens agradarà.

Si, pel contrari, sabem avançar tocant de peus a terra però amb la ferma voluntat de fer el canvi necessari i tranquil que el país necessita, transformarem Andorra en positiu.

Tot el que hem estat fent aquest any ha anat, precisament, en aquesta direcció. Si no haguéssim entès que no es podia continuar canviant de discurs cada vegada que es canviava d’interlocutor internacional, Andorra hauria acabat molt malament.

L’EUROPA que ens convé és la de la seriositat, la transparència i el respecte. Per això treballem, per això ens referim a l’article 310 del Tractat de les Comunitats Europees que defineix els acords d’associació com ara els que “… estableixen una associació que comporti drets i obligacions recíproques, accions comunes i procediments particulars”.

pdf3.jpg