El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va acusar la Federació d’Associacions de Comerciants d’Andorra de fer una «campanya d’extrema dreta i de desprestigi al Govern», en «no voler reconèixer que l’Estat pot i ha d’intervenir en la regulació de l’activitat econòmica».

Bartumeu va fer aquestes declaracions al programa Ara i aquí de RNA, en una entrevista on va fer balanç del primer aniversari de la victòria socialdemòcrata als comicis generals.

El cap de Govern va fer aquestes declaracions en referència a la polèmica sorgida arran del decret de tancament de deu diumenges a la tarda a l’any, un nombre que probablement es reduirà al proper Consell de Ministres.

Bartumeu va avançar que properament es presentaran les conclusions de la taula de desenvolupament econòmic i es crearà una comissió de diàleg entre sindicats i organitzacions patronals on s’analitzaran «totes les manifestacions demagògiques que ha estat fent el que s’ha atorgat la representativitat del sector comercial andorrà, però que és el representant del lobby dels grans magatzems».

Respecte a la celebració de l’1 de Maig, Bartumeu va explicar que excepcionalment aquest any es va considerar que en caure en dissabte hi pot haver molta afluència de gent i, per tant, es deixarà obrir tenint en compte la situació econòmica actual. En aquest sentit, Bartumeu va afegir que «ells sí que tenen en consideració la situació econòmica a diferència del lobby que està tenint unes actituds preocupants de falta de respecte a les institucions i a les decisions polítiques».

Pel que fa a la proposta de la FACA de donar deu diumenges de festa a l’any als treballadors, Bartumeu va dir que no hi ha una legislació laboral que empari aquesta proposta i va afegir que «el que es vol és enfrontar dues legitimitats, la dels senyors que fins ara feien el que volien i volen continuar fent-ho i la legitimitat que donen les urnes i el vot popular».

D’altra banda, Jaume Bartumeu, en declaracions al programa Cal Fernández d’AD Ràdio, va anunciar que abans de l’estiu es farà una emissió de deute públic, inferior a 100 milions d’euros, enfocada a les entitats bancàries del país, tot i que no es descarta arribar a acords per col·locar-lo a entitats europees.