El dia 26 d’abril del 2009, avui fa un any, celebràvem la victòria electoral dels socialdemòcrates i l’Alternativa. Una clara majoria de ciutadanes i ciutadans ens havien situat al davant en les seves preferències en votar la llista nacional. I en quatre de les set parròquies també havíem assolit la majoria. Catorze consellers i conselleres generals, el 50% del Consell General, acabàvem de rebre el mandat de fer possible l’alternança.

AQUELLA MATEIXA nit vaig voler dir –davant de la munió d’amics, militants i simpatitzants que havien fet possible l’alternança– que els sectors més conservadors del país no ens ho posarien gens fàcil i que no ens donarien ni els anomenats cent dies de gràcia. I així ha estat.

Aquí hi ha una de les claus de volta de la situació que hem viscut durant un any. Admetre o negar, propiciar o bloquejar el desenvolupament de la concepció plural d’Andorra, reconeixent, d’una vegada, que els socialdemòcrates i l’Alternativa vam guanyar les eleccions el mes d’abril del 2009. Per això el dia 5 de juny vaig rebre el mandat del Consell General d’assumir la presidència del Govern d’Andorra. Portem ara deu mesos i mig assumint la responsabilitat del Govern.

Hem treballat de valent. Tal com he anat dient a les persones que han estat nomenades per exercir càrrecs de responsabilitat al Govern, la gent del nostre Govern som dels que arribem d’hora i pleguem tard. I ho fem, ben contents, assumint i defensant la legitimitat de la cosa pública com a valor socialdemòcrata, en una època en la qual la propaganda neoliberal pretén que només la desregulació i la privatització dels serveis públics, la cosa privada i la cosa particular, és eficient i moderna.

Nosaltres, dia a dia, defensem els espais públics, els serveis públics, les causes comunes. Tot allò, al capdavall, que els ideòlegs del liberalisme voldrien proscriure. Estem governant Andorra amb il.lusió i responsabilitat, respectant els compromisos que vam contreure amb la ciutadania. Ho fem gestionant els diners públics amb rigor i eficàcia, perquè treballem per millorar l’eficiència, l’austeritat i la transparència de l’Administració i simplificar-la.

L’alternança ha arribat en el pitjor moment econòmic dels últims 50 anys. La crisi global va acompanyada de la crisi del nostre propi model de creixement.

Per això, tal com assenyala el professor Anton Costas, “… si volem mantenir la legitimitat de l’economia de mercat i l’eficàcia de les reformes i les polítiques econòmiques, haurem de reconstruir una política del bé comú. Una política que redueixi les desigualtats, fomenti la fraternitat i el sentiment de justícia, i serveixi de ciment entre els que tenen i els que no tenen“.

Els principis i valors que sempre ha defensat el Partit Socialdemòcrata i l’Alternativa han servit en aquests deu mesos i mig per assumir amb responsabilitat la gestió de la crisi. La crisi està sent un problema per a centenars de famílies. La nostra obligació és ajudar-les. Però també ho fem treballant per aconseguir que Andorra surti reforçada de l’actual situació, caminant cap a un model econòmic més sostenible que no permeti que es cometin els errors del passat i que sigui capaç de contribuir al manteniment del nostre benestar. La responsabilitat d’un Govern s’ha de mesurar per la seva capacitat d’oferir no sols respostes immediates, sinó de saber cap cap on vol dirigir-se el país que governa.

La nostra feina, el nostre compromís, és treballar per un nou model de creixement. Un nou model que ens permeti créixer econòmicament, sí, però sense que això suposi un cost mediambiental irreparable. Créixer econòmicament, sí, però sense que això suposi un pas enrere en igualtat d’oportunitats. No es tracte de créixer a esquemes a d’altres ni –no cal dir-ho– a esquenes dels més febles. Perquè millorar les condicions econòmiques actuals no és només qüestió de xifres. Sabem que darrere de cada xifra hi ha persones amb realitats diferents, amb somnis i il.lusions diverses. En som coneixedors i sabem que la gent espera de nosaltres una resposta solidària.

Es diu sovint que manca il.lusió per la política. Que hi ha gent decebuda perquè no acaba de percebre el canvi necessari. És cert que la política ha d’il.lusionar, però no és, no pot ser, una il.lusió. Ha de respondre i encarar la realitat. La realitat de la crisi i del país que hem heretat.

Hi ha qui diu, també, que la política hauria de ser divertida. Però no pot ser-ho. La política no ha de confondre la fantasia amb la realitat. La política no pot ser un teatre. I ho dic des de la meva coneguda afició pel teatre, al qual acudeixo sempre que puc.
Quan les situacions i els problemes són complexos, les respostes i les actuacions que cal fer són també complexes. Les solucions fàcils i senzilles a realitats complexes no existeixen.

Per això vam obrir el dia 16 de juliol del 2009 la taula de diàleg per un pacte pel treball i el desenvolupament econòmic els resultats de la qual presentarem públicament el mes vinent. Es tracta de vertebrar un projecte compartit que avui és més necessari que mai.