Magda Mata és des de fa pocs dies la nova secretària d’Estat de Polítiques d’Igualtat i Benestar. Aquesta setmana comptarà ja amb la Comissió Nacional per la Igualtat per tal de fer una diagnosi clara dels principals focus preocupants.

–Ha assumit una de les secretaries d’Estat més esperades. ¿No té una certa pressió, a causa d’aquesta expectativa creada?
–Sempre hi ha pressió quan agafes una responsabilitat, ja que hi ha molts reptes a tirar endavant i és un tema molt proper al ciutadà. El fet és que la igualtat és una cosa molt àmplia i els poders públics han de garantir que sigui efectiva.

–¿Per què era necessària aquesta Secretaria d’Estat?
–Des del Departament de Benestar ja s’estaven portant polítiques amb diferents col.lectius vulnerables, però amb la Secretaria d’Estat se li donarà més visibilitat. I una altra cosa important és que aquesta nova secretaria serà més propera a la ciutadania. Volem que hi hagi molt contacte i diàleg amb les associacions i la societat civil per poder treballar conjuntament amb tots.

–Tindrà un marge de maniobra molt superior al que va tenir al Comú de la capital i això li permetrà incidir més en la igualtat…
–Sí. De fet, les polítiques d’Igualtat han de ser nacionals, perquè s’ha de garantir que tota la ciutadania tingui els mateixos drets, no només en termes de parròquia. Cal una visió de país, ja que de discriminacions i necessitats socials, n’hi ha a totes les parròquies.

–El cert és que en els últims anys s’ha vingut parlant de diferències fins i tot entre les prestacions que ofereixen les parròquies, i això ja crea certa desigualtat…
–Imagino que tot això ha anat en funció de la sensibilitat que s’ha tingut i en funció dels recursos amb què es compta, amb la qual cosa cada parròquia ha fet les seves valoracions. De totes maneres, he de remarcar que des de Benestar hi ha equips de proximitat a totes les parròquies i s’intenta que aquests col.laborin amb els equips comunals d’atenció social. Nosaltres garantim la cobertura social a escala nacional, però és important treballar de la mà dels comuns.

–De desigualtats, n’hi ha de moltes modalitats, tot i que la de gènere és de les més prioritàries. ¿Com està aquest àmbit avui?
–Doncs en aquest cas veiem desigualtats en termes de salari, també d’accés a certs llocs de treball i, malauradament, tenim violència de gènere. I aquest últim és el punt que més ens preocupa i on destinem més recursos per tal d’eradicar-lo, perquè això sí que va totalment en contra dels drets humans.

–Reformar el Codi Penal per a una major protecció a les dones víctimes de violència de gènere és un tema que està sobre la taula. ¿En quina fase està aquest procés?
–Es va fer una taula rodona al Consell General el 25 de novembre i, efectivament, aquesta va ser una de les reivindicacions, per tal que la dona maltractada tingui més protecció en àmbit legal, ja que actualment ens trobem situacions en què la paraula de l’un va contra la paraula de l’altre i cal donar aquest suport. També li he de dir que hi ha un punt cada cop més positiu, i és que la dona cada cop accepta més tirar endavant la denúncia, ja que a l’equip de suport hi ha una jurista que fa tot un acompanyament i les dones ho agraeixen. Jo crec que és això és el que fa que les dones se sentin més fortes per entrar en un procés judicial que pot ser feixuc.

–Altres tipus de desigualtats afecten la infància. ¿Quina és la problemàtica en aquest camp?
–Hi ha desigualtat d’oportunitats. Hi ha qui té un poder adquisitiu molt alt i d’altres que no tenen tant, i això dificulta en moltes ocasions que els nens tinguin accés a classes de repàs i altres tipus de coses que per a molta gent és habitual. Aquest tema s’ha de tractar des de l’escola, que ha de detectar on es troben aquestes desigualtats i a partir d’aquí es podran desplegar ajudes.

–I pel que fa a la gent gran, un col.lectiu cada cop més nombrós, ¿el problema econòmic és el més important també?
–En aquest col.lectiu, la pensió de solidaritat està ajudant molt, però hi ha molta gent que encara no la demana i el fet que més preocupa, paral.lelament a aquesta manca de recursos, és que hi ha un cert aïllament social i aquestes persones a vegades són difícils de detectar. Volem promoure polítiques de prevenció per tal de no arribar als límits, identificant les persones grans que viuen soles, que els manca família i amics, per tal d’evitar que entrin en un procés d’exclusió i de risc.

–¿Com valora les polítiques que es fan actualment amb el col.lectiu de gent amb discapacitat?
–Es fan polítiques, però, segons he pogut veure després de reunir-me amb les associacions, calen moltes més ajudes i s’han de tirar endavant moltes més coses. Hem de desplegar ajudes específiques depenent del tipus de discapacitat i cal donar els recursos i els mitjans per tal que puguin viure com tothom, ja que sovint hi ha dificultats en la vida quotidiana que impedeixen exercir tots els drets de ciutadà.

–Reglamentar ajudes per desocupació involuntària, com a idea, sembla fàcil, però el desplegament genera més problemes, ¿no?
–El fet és que totes les ajudes s’han de canalitzar mitjançant reglaments. Tenim un reglament de prestacions socials que ja s’ha començat a modificar en aspectes com ara el requisit que hi havia inicialment per a les dones víctimes de violència, ja que es demanava un mínim de sis mesos de residència que nosaltres ja hem suprimit i, com en això, caldrà adaptar-se a moltes més necessitats que detectem.

–Tots els ministeris passen per dificultats amb un funcionament amb dotzenes i la Secretaria d’Igualtat i Benestar no en serà una excepció. ¿Com porta aquest condicionant?
–La nostra voluntat és la de buscar els recursos necessaris per tal de poder garantir aquestes polítiques. El que és cert és que hi ha polítiques socials que són molt costoses, però també n’hi ha d’altres que potser no ho seran tant. I està clar que, com tothom, haurem de posar una mica d’imaginació i ser més creatius.

–¿Com estarà estructurada la Comissió Nacional per la Igualtat?
–La Comissió Nacional per la Igualtat tindrà participació dels comuns i de la justícia. A més dels ministeris de Salut, Benestar i Treball, Educació, Interior, estarà presidida pel cap de Govern i serà adscrita a Presidència. Aquesta comissió haurà d’identificar els problemes i, després, proposar i promoure polítiques partint de les desigualtats que es trobin. A part de la comissió, hi haurà grups de treballs específics amb qüestions de gènere, discapacitat, infància, gent gran i immigració, que és un col.lectiu que mai s’havia sol.licitat però que considerem molt important, ja que hi ha discriminacions associades.

–¿Han detectat molts problemes amb el col.lectiu de gent que ve a viure a Andorra?
–El cas és que dins de la gent que tractem ja trobem diferents nacionalitats. La gent que resideix aquí té dret a les ajudes socials, però el que passa és que hi ha certs estereotips i estigmes sobre els quals ens agradaria incidir i analitzar com es pot aconseguir una millor integració.

–Es comenta molt que la igualtat s’ha de desplegar des de la transversalitat. ¿Com es materialitzarà això a la pràctica?
–No es poden fer polítiques d’igualtat només en un departament. La igualtat s’ha de promoure als diferents ministeris. Educació té un paper molt important a jugar i, a través d’aquesta comissió, se cercarà que l’educació sigui molt més igualitària i, si es detecten problemes en termes dels rols masculins i femenins, caldrà treballar amb una coeducació en què no hi hagi una fractura entre nen i nena. Ja s’han treballat temes en aquest camp i han estat treballs molt interessants. Al novembre es van fer uns tallers per preveure conductes abusives i, després d’aquest taller d’una setmana, es van veure uns avenços importants entre el qüestionari inicial i el que havien d’omplir els nens finalment.

–I pel que fa a la igualtat en l’àmbit polític, ¿la voluntat del PS de garantir un mínim del 40% en la presència de dones es reglamentarà d’alguna manera?
–Aquest és un tema que s’ha parlat i cal valorar si realment és necessari fer aquesta reglamentació. El que sí que podem dir aquest any és que, en àmbit del Parlament, estem relativament ben situats, molt amunt a la llista mundial de presència femenina.

–No està gens malament pensant que la dona no va poder votar fins als anys 70..
–Efectivament. A poc a poc s’ha anat guanyant terreny i cada cop les dones tenen més possibilitats d’estar en els organismes de presa de decisió, no només en l’àmbit polític, sinó també en l’àmbit de les empreses, en el privat. El que s’ha de veure és donar les eines d’ajuda suficients per als casos en què de manera natural no es produeix aquesta igualtat.

–Vostè inicia ara un nou camí a la Secretaria d’Igualtat i Benestar: ¿Quin és el repte que li agradaria aconseguir?
–A mi m’agradaria, d’entrada, establir mesures per abordar el problema de la violència de gènere, però també vull focalitzar molts esforços en la lluita contra el maltractament a menors i la desatenció de la infància. En definitiva, el meu desig és aconseguir una societat més cohesionada.