Quan eren a l’oposició, els socialdemòcrates van ser molt crítics amb la construcció de la planta incineradora de residus, tant des del punt de vista mediambiental com per alguns aspectes relatius a l’adjudicació i a la posterior gestió del forn per part de la societat CTRASA. Ara que el Govern està en mans del PS i que ha arribat el moment d’examinar els comptes d’aquesta societat, algunes irregularitats documentals han cridat l’atenció de l’Executiu. Les paraules de dimecres del cap de Govern, Jaume Bartumeu, van ser prou contundents: “Actuem per responsabilitat”.

El dia 31 d’octubre del 2002, el Consell General va examinar –i després rebutjar– les esmenes a la totalitat presentades pel Grup Socialdemòcrata i el grup mixt al Projecte de llei relatiu a la construcció i l’explotació del Centre de Tractament de Residus d’Andorra. L’aleshores conseller del PS Esteve López va subratllar que “el Partit Socialdemòcrata no pot compartir, de cap de les maneres, la filosofia del Govern basada en el fet que la incineració de residus, que no és la millor alternativa per a la salut de les persones, sigui la millor per al país”. López hi afegia: “Els socialdemòcrates, per contra, volem que la totalitat dels residus que generem siguin tractats i valoritzats seguint els criteris de la Unió Europea, és a dir, prioritzant els principis de reducció dels residus, de precaució, de reutilització i de reciclatge per sobre de la incineració o l’eliminació”.

Mitjançant l’exposició de les esmenes a la totalitat, el PS va denunciar que el Govern liberal optés per un sistema de tractament de residus –la incineració– que amb l’anterior forn havia demostrat ser una font de contaminació, perillosa tant per al medi ambient com per a la salut de les persones.

En la mateixa concessió a CTRASA, quedava fixada una factura ambiental per als anys següents: el plec de bases del concurs d’adjudicació compromet el Govern a aportar, cada any, un mínim de 45.000 tones de residus per ser cremats. Segons va exposar el conseller del PS aquell 31 d’octubre, els socialdemòcrates plantejarien just el contrari, o sigui, “el compromís d’aportar com a màxim un determinat nombre de tones per ser incinerades”.

Si bé el posicionament de la Unió Europea ha variat els últims anys en relació amb el tractament finalista dels residus, en el sentit que es prioritza la incineració per damunt de la deposició en abocadors, la normativa europea segueix apostant de manera decidida per la reducció dels residus i el posterior reciclatge i reutilització dels materials. D’aquesta manera, el model de CTRASA, que necessita un mínim de residus per cremar i és, per tant, desincentivador del reciclatge, s’oposa diametralment als paràmetres europeus.