Cal plantar cara a la corrupció arreu d’Europa precisament per impedir que pugui guanyar terreny
Jaume Bartumeu
Durant la darrera sessió de l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa, a final del mes de juny, vaig promoure una proposta de recomanació sobre la corrupció judicial.
Ahir vam trametre als mitjans de comunicació el text d’aquella proposta, inicialment signada per vint parlamentaris de diversos països membres del Consell d’Europa. Vull destacar que tres parlamentaris de Liechtenstein, Mònaco i San Marino han donat suport, amb la seva signatura, a aquesta iniciativa.
I afegeixo que dels quatre parlamentaris elegits en els microestats europeus que signem la proposta dos són democristians –Renate Wolhlwend, de Liechtenstein i Jean-Charles Gardetto, de Mònaco– i els dos altres som socialistes, el company Mauro Chiaruzzi, de San Marino i jo mateix.
El text de la proposta de resolució és prou explícit perquè ningú no busqui cinc peus al gat. No es tracta d’una proposta adreçada especialment als problemes que poguessin sorgir en els microestats europeus. És una proposta global que vol ser un toc d’alerta per fer front a una problemàtica global. Una situació que es pot donar arreu d’Europa i que, dissortadament, es dóna en alguns, pocs, estats membres del Consell d’Europa. Precisament el fet que siguin pocs els països en què s’ha pogut comprovar l’existència de casos de corrupció i la circumstància que es tracti de casos aïllats no ens ha de fer abaixar la guàrdia. Al contrari, cal plantar cara a la corrupció arreu d’Europa precisament per impedir que pugui guanyar terreny i malmetre el sistema democràtic.
L’Estat de dret, pilar essencial del sistema de valors del Consell d’Europa, fonamenta la seva credibilitat en la independència dels jutges i tribunals. Convé defensar-la i reforçar-la. Val més prevenir que haver de curar una malaltia degenerativa. La proposta que he promogut a Estrasburg fa referència al Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, l’article 11 de la qual diu: «Tenint en compte la independència dels magistrats i el seu paper cabdal en la lluita contra la corrupció, cada Estat part adopta, de conformitat amb els principis fonamentals del seu sistema jurídic, mesures per reforçar la seva integritat i prevenir les possibilitats de corrompre’ls, sense perjudici de la seva independència…».
En aquesta línia, la proposta presentada a Estrasburg el 27 de juny fa referència a la necessitat de defensar l’Estat de dret i recorda que un dels principis fundadors de la democràcia és la igualtat de tracte davant la llei. La proposta fa també esment a la positiva tasca del Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) del Consell d’Europa, que en alguns dels seus informes ha recomanat reformes institucionals adreçades al reforçament de les institucions judicials per blindar-les davant dels intents d’influenciar-les i condicionar–les. Precisament, l’informe del GRECO sobre Andorra, adoptat el 8 de desembre del 2006 a Estrasburg, comporta diverses recomanacions i ens fixa un calendari: les autoritats andorranes han de presentar un informe sobre la posada en marxa de les recomanacions, com a màxim fins al 30 de juny del 2008.
Vull creure que el Govern hi està treballant, però com que no ens ha pas informat i només queden deu mesos per la data fixada pel GRECO, li haurem de preguntar, en aplicació del reglament del Consell General. D’Andorra en parlarem, doncs, en una altra tribuna, més endavant. I ho farem amb la voluntat de contribuir positivament a assegurar el reforçament de la independència de la justícia i a la consolidació de l’Estat de dret.
