El nou Reglament dels sòls contaminats va ser presentat ahir davant una concorreguda afluència a la seu central de BIBM a Andorra la Vella.

La normativa desenvolupa més específicament la Llei de residus del desembre del 2004, i estableix més exhaustivament quines són les responsabilitats i els processos a seguir davant casos de contaminació del sòl.

En aquest sentit, el reglament estipula la diferenciació entre el propietari i l’usuari del terreny, per tal que davant de situacions contaminants quedi clarament determinat el responsable material dels fets, i n’assumeixi els costos procedimentals sota el concepte “qui contamina paga”, expressat ahir tant pel ministre de Medi Ambient, Vicenç Alay, com pel director general de Medi-Terra, Jordi Boronat, assistent en l’elaboració del reglament i de la guia tècnica relacionada, que també es va presentar ahir. Només en casos en què es desconegui o no s’aconsegueixi localitzar l’autor responsable de la contaminació, serà el ministeri el que n’assumirà els costos i els passos a seguir.

Aquests passos començaran a desenvolupar-se a partir d’una denúncia d’un particular, la comunicació del propi responsable o d’indicis per part del ministeri. Un cop rebuda la notificació es procedirà a obrir un expedient administratiu per identificar els causants, així com un diagnòstic de la situació del sòl afectat. En cas que els estudis demostrin que el sòl està per sobre dels nivells guia de contaminació, s’avaluarà si aquest punt representa un risc per a les persones i per a la flora i fauna. A partir d’aquest punt es procedirà a un estudi de descontaminació fins a reduir-ne la perillositat, així com també s’inclourà el terreny en un registre de sòls contaminats per procedir al seu seguiment i vigilància.

Alay va mostrar-se orgullós davant la finalització d’aquest reglament, perquè “s’inspira en la pròpia Constitució en incorporar els mecanismes necessaris per vetllar pel medi ambient, tal com dicta l’article 31”. El ministre va recordar que, a banda de les sancions, la voluntat és conscienciar la població i les empreses susceptibles a contaminar de la problemàtica que poden generar. De fet, el reglament els obliga a tots ells a controlar i conservar la qualitat del seu sòl, així com a comunicar els casos de contaminació.

La cap d’Unitat d’Impacte Ambiental, Anna Moles, va informar que des de 2006 “s’han detectat 6 o 7 casos de contaminació” que s’han tractat i descontaminat, com és el cas del camp de tir de la Rabassa. Aquest any encara en queden “dos o tres d’oberts”, va afirmar Moles.

UN EXEMPLE PIONER

Boronat, que a banda de l’assessorament del reglament andorrà ha col.laborat en processos similars a Espanya i a Catalunya, va definir el nou marc legal per a sòls contaminats com “una iniciativa valenta i capdavantera a Europa”. “A Espanya van tardar set anys, a Catalunya encara no ho han aconseguit i a Europa molts països ho van deixant enrere tot i la voluntat de regular-ho”. Boronat va elogiar el reglament perquè “reflecteix la problemàtica exacta del país, envoltat de medi natural i perquè aplica el concepte innovador de sostenibilitat”. Segons el director general de Medi-Terra, la problemàtica d’haver d’extreure i de transportar a l’exterior residus perillosos queda resolta en aquesta normativa, ja que potencia el tractament in situ“.