El diner estranger dipositat a la banca andorrana parla en espanyol. Durant el 2007 i el 2008 el 90% de les transferències a països de la Unió Europea en concepte de fiscalitat de l’estalvi van anar a parar a Espanya.

El país veí del sud és el principal receptor, molt per davant de França, d’unes quantitats retingudes que, malgrat la crisi econòmica, van seguir augmentant el 2008.

L’any passat, Espanya va rebre del Principat gairebé 17 milions d’euros en concepte de fiscalitat de l’estalvi referent al 2008. Això representa el 90,21% dels quasi 19 milions d’euros transferits aquell any als països europeus en què està vigent la directiva de la fiscalitat de l’estalvi. El segon país que més transferències va rebre, per bé que molt per darrere d’Espanya, va ser França, amb poc més d’un milió d’euros, cosa que representa el 6,48% del total de transferències. El tercer país va ser el Regne Unit, amb 269.000 euros, cosa que representen l’1,43% de les transferències.

La preponderància d’Espanya revela una dependència més que notable del sector financer del Principat dels clients del sud dels Pirineus que explica el creixent interès amb què la banca va seguir la negociació durant la tardor de l’acord d’intercanvi d’informacions fiscals signat a Madrid la segona setmana del gener passat.

Els països europeus reben el 75% del que els bancs retenen en concepte de fiscalitat de l’estalvi; l’altre 25% es queda a Andorra. El 2008 el total recaptat va superar els 25 milions d’euros, notablement per sobre dels menys de 22 milions retinguts el 2007. Per tant, de les dades totals es dedueix que la crisi financera, que va reduir dràsticament els beneficis de la banca durant el 2008, no es va traduir en una disminució de les retencions per la fiscalitat de l’estalvi. Amb tot, també es podria deduir que les retencions van augmentar en la mesura en què també ho van fer els dipòsits, ja que bona part dels clients va preferir aquests productes de poc risc a les inversions.

EL 35% EL 2011

Una altra de les causes de l’augment de les retencions el 2008 va ser el creixement del tipus que s’aplica. Entre l’1 de juliol del 2005, quan va entrar en vigor la Llei de la fiscalitat de l’estalvi, i l’1 de juliol del 2008, les entitats bancàries tenien l’obligació de retenir el 15% dels interessos pagats als dipòsits de clients residents en països de la UE. A partir de l’1 de juliol del 2008, aquest tipus va passar a ser del 20%. El segon semestre de l’any vinent, la retenció aplicable serà del 35%, augmentant dràsticament el global de les transferències.

PENDENTS DE LA REVISIÓ

La fiscalitat de l’estalvi emana d’una directiva del Consell de la Unió Europea aprovada el 2003 i que establia la retenció de part dels interessos dels dipòsits dels no residents dels països de la UE. Els països tercers, com és el cas del Principat, van concloure aleshores acords amb la UE per aplicar els principis de la directiva. Andorra va signar l’acord el 15 de novembre del 2004 i va aprovar la Llei de transposició de la directiva el juliol del 2005. En els últims anys, diverses veus al si de la UE han reclamat la revisió de la fiscalitat de l’estalvi abans d’arribar al 35%.