La seva irrupció al panorama polític va anar precedida de molta publicitat. El nou projecte polític participaria a les eleccions. Els cartells d’ApC ja es deixaven veure per les tanques publicitàries, com un producte més. Van ser els primers a aparèixer en el paisatge intranquil de les valls, després que l’OCDE ens hagués estirat les orelles i el copríncep Sarkozy ens hagués amenaçat amb l’abdicació.
Els liberals estaven enfeinats en prendre posicions internes després que Albert Pintat hagués vist el panorama i s’hagués fet fonedís. Els socialistes, crescuts amb un moment polític favorable, es feien més il.lusions que mai. Els resultats van donar la victòria al PS però amb les mans lligades per fer front a la legislatura tot sols.
La pregunta era qui donaria un cop de mà al nou Govern que els socialdemòcrates formarien. Totes les mirades es giraven cap a ApC. Ha passat gairebé un any i les relacions entre tots tres partits continuen sent difícils; de tal manera ho són que no ha estat possible arribar a cap acord i seguim semiparalitzats. Quan més necessari és poder treballar, si no és plegats almenys amb un mínim de col.laboració, continuem amb discussions i retrets. Quan la situació econòmica és molt delicada i ens trobem amb aspectes que mai abans havíem viscut, continuem posant peròs a l’assumpte.
L’enquesta del CRES està molt clara per a qui la vulgui veure: tots tres partits tenen responsabilitat en la situació d’estancament, però qui se’n porta la palma és ApC. D’allò que és partidari la majoria dels enquestats és que governi en solitari el PS després d’un pacte d’Estat. La valoració dels líders també està molt clara: la puntuació de Jaume Bartumeu dobla la d’Eusebi Nomen.
Algú pot caure en el parany de pensar que l’enquesta no està ben feta. Es pot pensar també que molts dels ciutadans no estan informats del que realment passa a la política andorrana i, per tant, aquest resultats no tenen massa valor. Que recordin que són aquests mateixos ciutadans els que voten i per tant decideixen.
Caldria que Andorra pel Canvi i CR recordessin una de les característiques consubstancials al poble andorrà: el seny. Els resultats de l’enquesta poden donar idees als partits que han tombat el Pressupost. Caldria que reprenguessin l’esperit de col.laboració quan es va elaborar la Constitució.