El nomenament de Claude Benet com a nou ministre de Turisme, Comerç i Indústria és el que es podria denominar com un premi a la constància i a la fidelitat socialdemòcrata, ja que el massanenc ha anat integrant les candidatures territorials del PS en aquesta parròquia en totes les eleccions comunals o nacionals, des del 201 fins a les últimes del 26-A, passant per les del 2003, del 2005 i del 2007.
Però aquest reconeixement en forma de repte al capdavant d’un dels ministeris més crucials per a l’economia del Principat –pel pes històric d’aquests sectors– no hauria estat sense una completa experiència tant política –director d’Esports del Govern entre 1998 i 1999– com professional, ja que també ha exercit com a secretari general de la Pime, un dels agents més representatius del país, tot i que el seu perfil és de professor.
Benet –de 58 anys– està casat i té dos fills. Entre les seves aficions s’hi troben l’esport, la lectura, la vida associativa, la música i la recerca històrica. De fet, en aquest darrer àmbit ha estat prolífic durant els últims mesos, ja que a principi d’aquest mes es va saber que Le Pas d’Oiseau editarà al juny la seva monografia sobre les gestes dels passadors només quatre mesos després que Editorial Andorra en publiqués la primera edició.
Importants reptes
A partir d’ara, Benet haurà d’afrontar reptes com ara el de donar una sortida satisfactòria a la sempre polèmica qüestió dels horaris i les obertures comercials, un treball que, de ben segur, ocuparà les primeres anàlisis en profunditat. Si bé fins ara, en el marc de la Pime i les campanyes electorals, havia defensat públicament la regulació del dret de vaga, alhora que havia proclamat que no s’ha de tenir por als sindicats, el massanenc tindrà l’oportunitat de participar, en el marc de l’Executiu, en el disseny de les iniciatives que des del PS es volen impulsar per a aquest període de sessions a la Casa de la Vall.
“Tots entrem en la vida pública per un o altre motiu. Jo mateix vaig entrar relativament tard en la política activa, a l’inici dels 40 anys. De fet, era la suite logique d’una llarga dedicació al món associatiu, dedicació que havia encetat vint anys abans, quan les meves típiques preocupacions d’adolescent xocaven contra un món que potser ja duia la llavor de la situació actual”: això deia Benet ara fa prop d’un any, dies abans dels comicis del 26-A, definint-se com “un borinot constantment preocupat per la cosa pública”.
Ara arriba el temps per a l’acció i Benet haurà de tenir un paper important a l’hora d’ajudar a resoldre els seus neguits de sempre.
