Dia 8 de març. Un símbol per a moltes persones d’arreu del món. Especialment per a les dones, quan, des de 1977, les Nacions Unides el van declarar Dia Internacional dels Drets de la Dona i de la Pau Internacional.

Es pretenia convidar tots els països possibles a col.laborar per transformar les condicions que mantenien vives les discriminacions de la dona mentre s’afavoria la seva plena integració i aportació a la societat, per fer del desenvolupament social, no una aspiració, sinó una realitat.

8 DE MARÇ.

Dins del Pla d’acció per al foment de la igualtat entre les dones i els homes, una línia d’actuació prioritària: la participació social i el lideratge de les dones. Els drets humans i la seva radical importància traslladats bàsicament als drets de les dones com a éssers humans de ple dret, que no han de ser vexades per cap mena de discriminació.

Aquest any, a Andorra, hem de posar en relació el 8 de març amb el 4 de març. No disposar de Pressupost aprovat per a l’exercici 2010 esdevé un cop trist i dur per a moltes economies anònimes d’Andorra, que no experimentaran la recuperació econòmica tan promptament com era d’esperar i calia.

Especialment, hi trobaran més dificultats les dones que habiten aquest país i que estan en situació conflictiva de parella, en situació vexatòria o d’inferioritat, o en condicions familiars i laborals complicades. A totes elles, els dedico aquestes reflexions d’avui.

Any de traspàs, el 2010, que ens hauria de tractar a totes i a tots igual. Però, per un motiu o un altre, el tracte ens discrimina.
D’una manera o d’una altra són, un cop més, menys generosos una part d’aquells i d’aquelles que més tenen (per poder polític no acomplert, per ambició frustrada, per ressentiment mal dissimulat…) amb les persones amb menys recursos o que es troben en situació d’inferioritat o de proximitat a la violència.

Però això no ens ha de fer perdre de vista el veritable camí a recórrer: el de l’eliminació de la precarietat en la vida laboral i social de la dona, sigui dona treballadora que du endavant una família, dona de classe mitjana o dona que concilia vida familiar i laboral amb determinació i dificultats.

Aquests dies del mes de març són molt reveladors per veure i recordar qui, de debò –quan, durant 14 anys, va tenir el poder polític–, no va facilitar l’assoliment d’una Andorra social que estigués a favor d’una immensa majoria.

I qui, avui, malgrat haver trobat la caixa pública amb un forat d’un total de mil dos-cents milions d’euros, encara els problemes amb determinació positiva.

Ens cal pensar en la globalitat de les necessitats de les dones i de les necessitats socials d’aquest país. Per això recordo la nostra voluntat política d’ajudar a aprofundir en les polítiques d’igualtat que, a banda d’aportar justícia social i un nivell més alt de democràcia, aposten per desenvolupar socialment i econòmicament aquest país nostre.

Durant l’any passat 2009, el Govern ha ajudat amb una prestació econòmica d’atenció social 65 famílies monoparentals, 62 de les quals eren dones.

Generalment, es tracta de famílies que no estan rebent la pensió d’aliments per part del pare o de la mare dels menors, de qui es van separar, i que no disposen de recursos suficients per fer front a les despeses bàsiques familiars. També són famílies que disposen d’un sol salari per cobrir totes les seves despeses bàsiques. Per tant, en les situacions en què el progenitor o la progenitora es troba de baixa laboral, necessiten d’un suport econòmic extern més important per poder fer front a les necessitats bàsiques familiars.

El 58% de les prestacions gestionades per a famílies monoparentals són prestacions econòmiques per cobrir necessitats bàsiques amb què atendre situacions de precarietat. El 7% de les prestacions s’han gestionat per a famílies monoparentals; s’han destinat a col.laborar en el pagament de les guarderies i les guardes a domicili.

Moltes dones anònimes patiran o podran patir amb més facilitat situacions de caire inesperat, aquest 2010. El Govern treballarà amb dotzenes parts del Pressupost 2009, però no disposarà de totes les eines econòmiques suficients per fer ràpidament el redreçament social anunciat, imprescindible i necessari, per tirar endavant una societat moderna i més harmònica.

Aquí tindrem un primer i negatiu resultat del bloqueig social que promouen els conservadors a casa nostra.