Sense sorpreses. Amb aquesta simplicitat es podria definir el que ahir va succeir a la Casa de la Vall, on el Projecte de llei de Pressupost per a aquest any afrontava el seu últim graó després de tombar les esmenes a la totalitat fetes pel Grup Parlamentari Reformista i d’ApC, una per una, a final de l’any passat.
Ni el treball en el si de la Comissió de Finances i Pressupost ni la sorprenent consideració favorable dels socialdemòcrates a les reserves d’esmena fetes pels reformistes van ser suficients per tal que l’articulat fos validat. 14 vots a favor, els del PS, i 14 en contra, els 11 de CR i els 3 d’ApC. El resultat més imminent és que Andorra continuarà funcionant amb dotzenes parts en espera que l’any vinent es disposi d’un Pressupost validat o bé que el cap de Govern, Jaume Bartumeu, es vegi forçat a convocar unes generals anticipades.
El que es va veure ahir, de fet, va ser una escenificació d’allò que des de fa setmanes tots tres grups venien remarcant. CR i ApC van escollir no tenir Pressupost abans que tenir-ne un de continuista i, tal com va expressar el president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Francesc Rodríguez, qui va fer una última crida a la consideració positiva dels comptes en la seva intervenció: “Tot i que no sigui l’ideal o que sigui de transició, aquest Pressupost és necessari”. Mentre que la força cridada a ser l’oposició, CR, va defensar en boca del conseller Jaume Serra la negativa a uns comptes que, en –el seu– resum, “no quadren” i presenten “una manca de quadre macroeconòmic”, la formació cridada a ser la frontissa, ApC, va justificar el seu no indicant que, per continuistes, els comptes no mereixien ser aprovats, un fet que comportarà funcionar amb el que sí que es correspondrà al 100% amb aquest continuisme, que no és altra cosa que el funcionament amb dotzenes parts.
Això sí, les dues formacions que ahir van votar no al Pressupost van oferir mà estesa per a futurs exercicis, de forma més tímida des de les files de CR i amb una mica més de contundència des d’ApC, tot i que la nefasta experiència entre la plataforma i els representants socialdemòcrates no fa augurar cap tipus d’entesa. Mentre que el president del grup d’ApC, Eusebi Nomen, va convidar a negociar uns nous comptes per a aquest mateix exercici –opció des d’un principi descartada pel PS per la proximitat amb l’any vinent– o bé tornar a seure per definir conjuntament les línies d’un projecte per al 2011 en base al ja famós “programa de Govern”, des de CR el conseller Serra va refer el seu discurs en veure aprovades les seves reserves d’esmena –criticant un cert “pudor de moviment tàctic” per part del PS– i fins i tot el president del grup, Joan Gabriel, va mostrar-se disposat a obrir un període de 30 dies per possibilitar uns comptes per a aquest any.
SESSIÓ DINS LES LÍNIES PREVISTES
Conformats els dos blocs entorn de l’articulat, els que els defensaven i els que des de feia setmanes sabien que no el votarien, la sessió va transcórrer sense grans novetats fora de la pugna dialèctica entre el ministre d’Economia i Finances, Pere López, amb els consellers Serra i Nomen, arena on Rodríguez no va voler baixar: “He vingut a parlar de continguts”, va remarcar.
López va definir cinc punts bàsics de l’articulat que mereixien, segons ell, la seva consideració positiva: el reforçament de la protecció social, el suport a l’activitat financera i a la reactivació econòmica, la base per encarrilar les reformes estructurals com ara la fiscal o l’acostament a la UE, la modificació i reforma de l’Administració que incorporava i el rigor, i austeritat en la gestió dels fons públics que es desprenien del projecte. No obstant això, els arguments no van ser objecte de debat directe.
Serra va criticar que els comptes de l’Executiu de Bartumeu no s’avinguessin “ni políticament, ni econòmicament ni en moltes de les reivindicacions pressupostàries” a allò que el socialdemòcrata havia defensat tradicionalment. Detallant que els 12 milions de finançament preferents que els ministres van validar dimecres, i que ahir va defensar López, no tenien a veure amb debat al Pressupost d’ahir, ja que “són en forma de crèdit”. El reformista també va criticar l’existència d'”un sol plurianual de 25 milions d’euros” per al desviament de la Massana i la manera en què López va presentar l’efecte d’aprovar els comptes sobre el PIB nacional –el ministre va indicar que amb una inversió de 55 milions, el 2% del PIB, l’«efecte multiplicador» havia de ser encara superior.
Nomen, mentrestant, va centrar- se en justificar per què amb el seu no no considerava que estigués bloquejant els comptes. Sent molt crític amb la publicació de l’enquesta del CRES i amb les posteriors informacions sorgides, va resumir: «No tenim capacitat de bloquejar cap iniciativa. Per fer-ho, necessitem 14 consellers», que «no és el cas». El líder de la plataforma va justificar que tot i que en un principi se’ls havia promès participar en les línies mestres del Pressupost, opció que finalment no es va produir, va comunicar-ho al Govern, sense percebre una resposta, al seu entendre, positiva.
Aleshores va ser quan Nomen va esgrimir el seu argument principal, després de captar l’atenció de consellers i auditori dient que ApC diria «sí al Pressupost» –davant la sorpresa generalitzada– però afegint- hi: «Sí a un Pressupost de canvi »; i assenyalant que el seu no era «una forma d’incentivar que es facin els canvis» plantejats.
LA POLÈMICA REUNIÓ / Amb els posicionaments ja delimitats, López i Nomen van destapar la polèmica entorn de la reunió en què tots dos havien d’iniciar la negociació dels comptes. Nomen va criticar llavors que no es deixés participar a la responsable de la Comissió Interna de Finances, Peggy Cerqueda, mentre que López va negar haver trivialitzar la reunió oferint «unes rotondes » únicament com a moneda de canvi, queixa que l’economista va exterioritzar en una entrevista televisiva. El que per a Nomen va ser un «trist episodi» de la «carrera» de López com a ministre, per al titular de Finances va ser una oportunitat perduda per a la negociació.
FI AL TEATRE DE LES ESMENES / Des d’un principi, els reformistes havien dit que la consideració del 100% de les seves esmenes parcials no seria sinònim d’un sí als comptes. No obstant això, van reservar quatre per a la sessió d’ahir. Les reserves van anar passant una per una, amb l’agraïment d’un Gabriel que, ja amb el vistiplau de la quarta, no va poder amagar la seva disconformitat amb la manera de fer dels socialdemòcrates, al.legant que quedava evidenciat «tot el que fins ara no s’havia acceptat» en la comissió. Parlar d’aquestes esmenes, que van quedar en un no-res, seria una burla a la ciutadania en general, que havien de beneficiar– se en virtut de les mateixes. Al cap i a la fi, tot va quedar igual. Andorra, sense Pressupost.
