La fotografia del president i copríncep francès al costat del cap de Govern i el Síndic és una de les bones notícies que fa temps esperava. No per l’acte en si, que és una repetició de molts altres en àmbit de relacions externes i protocol.làries, sinó per tot el que es troba darrere d’aquesta instantània.
Recordar és bo perquè situa la realitat del temps present en una visió de futur, a la vista de la feina feta. No fa encara ni un any el copríncep francès amenaçava amb presentar la seva renuncia al càrrec, com a conseqüència de la situació del Principat en matèria de fiscalitat i situacions financeres no admissibles en els països democràticament més avançats. Aquesta denúncia pública va provocar un fort terratrèmol dins del món polític del Principat. En alguns sectors fins i tot es va qüestionar la figura del copríncep per la seva posició. Aquests sectors són els que ara posen pals a les rodes per avançar de cara al futur. Les conseqüències van ser tan importants que el cap de Govern no es va presentar a les eleccions, per dedicar-se íntegrament a solucionar el conflicte. Això va comportar que molts sectors polítics que preparaven les seves formacions per anar en contra del cap de Govern quedessin descol.locats totalment, amb la influència que va tenir posteriorment en els comicis. Ara aquella primera fase es conclou amb una visita oficial en què el més alt mandatari ens felicita per la feina feta.
Jo no sé si això importarà, o no, a qui només vol provocar el conflicte pel conflicte.
L’actualitat en el nostre país passa perquè es facin eleccions anticipades i no per la feina que cal fer per culminar un procediment que no ha estat fàcil i que li ha tocar fer a l’actual Govern. Per a mi, la fotografia és important, no tant pel que s’hi veu, sinó pel molt que deixa veure en matèria de futur. Però, un cop més, contemplo entristit que aquest fet, a qui més hauria d’agradar és a qui menys importa, salvades les excepcions, destacades, que existeixen.
Suposo que entre la feina o el soroll tots ens estimem més la feina. Malgrat que aquesta sigui la visió de la majoria de la població, alguns estan entossudits en llençar-ho tot per la borda i començar de nou.
Sento vergonya.
