El Govern ha aprovat el Marc Andorrà de Titulacions d’Ensenyament Superior (Mates), un instrument fonamental per aconseguir millorar el reconeixement internacional dels títols estatals andorrans, ja que estableix la classificació de les titulacions en relació amb la dels altres països de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES).

Des del Govern van manifestar ahir que el Mates respon també al compromís internacional del país de “transparència i d’integració en l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior”. Aquest marc de referència és compatible amb el model global del Marc Europeu de Qualificacions d’Ensenyament Superior i s’ha dissenyat en consens amb diversos actors econòmics, socials i acadèmics, sota la supervisió de dos experts europeus.

La creació del Mates permet informar la societat, i en particular els estudiants, de quines són les exigències d’aprenentatge en cada nivell d’estudis. El marc també especifica les competències professionals i acadèmiques que sanciona cada titulació, i permet així una millor adequació al mercat laboral.

Així mateix, el Mates ofereix a les universitats un marc de referència pràctic en què puguin basar el disseny dels nous plans d’estudis adaptats al procés de Bolonya.

A més a més, el Mates facilitarà la mobilitat dels estudiants de diferents sistemes d’ensenyament superior, ja que s’estableix una comparació que els permetrà una millor adequació del seu nivell d’estudis. En aquest sentit, des de l’executiu van posar l’exemple d’un estudiant d’Andorra que hagi obtingut un bàtxelor i vulgui seguir estudis a Dinamarca. Allà serà considerat, a efectes acadèmics, com un estudiant danès que ha fet un bàtxelor al seu país.

La declaració de la Sorbona de l’any 1998, reafirmada per la declaració de Bolonya de l’any 1999, va engegar el procés de construcció de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), conegut també com procés de Bolonya, al qual Andorra es va adherir l’any 2003. Aquest procés té com a objectiu desenvolupar una convergència en l’àmbit de l’ensenyament superior que doni coherència als diferents sistemes que hi ha a Europa, i permetre així la mobilitat i la inserció al mercat de treball europeu dels estudiants i diplomats gràcies a l’equiparació dels estudis i dels títols.

Així, el procés de Bolonya ha representat un fort impuls a la cooperació política en matèria d’ensenyament superior. Aquesta cooperació es basa en el reconeixement internacional de l’educació com a factor cabdal per al desenvolupament social i econòmic de totes les societats. Els esforços cooperatius s’han orientat a garantir als ciutadans de l’EEES que les titulacions, els coneixements i les capacitats adquirides en qualsevol dels 46 estats membres del procés seran reconegudes i validades en qualsevol altre Estat membre.

Per aconseguir aquesta garantia de reconeixement mutu, els 46 països adherits a l’EEES van decidir, en la conferència ministerial de Bergen del 2005, crear marcs nacionals de qualificacions d’ensenyament superior que donessin transparència a l’organització dels sistemes d’ensenyament de cada país.