L’escriptor, periodista i polític Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) s’endú per segona vegada un premi concedit a Andorra: el Ramon Llull, el més ben dotat de les lletres catalanes (90.000 euros que aporta el Govern), s’afegeix al Carlemany que va rebre el 2004.

La novel·la, una narració al voltant del barcelonisme, Tenim un nom, utilitza l’afició al futbol com a artefacte literari per parlar de les relacions familiars i de la societat catalana contemporània, segons va explicar l’autor. El Barça li ha resultat “una palanca extraordinàriament potent per narrar una realitat”.

L’acció se situa en el marc de la final de la Champions del 2006 a París, on viatgen un pare i un fill que viuen una relació conflictiva, dramàtica, i que aprofiten per començar a conèixer-se després d’una llarga separació. És un llibre sobre relacions familiars, “sobre pares i fills, però, sobretot, sobre dones”. La seva, va fer broma, “l’ha patit, i té mèrit, perquè malgrat no ser futbolera li he anat explicant cada nit com avançava”. I una puntualització: “És una novel ·la on els que es mouen són els homes i qui espera a casa, les dones.”

REFERENTS: DE CARLIN ALS MANEL

Un dels “referents tardans” de Tenim un nom és la novel·la de John Carlin Invictus (que aquests dies s’estrena en versió cinematogràfica), tot i que la influència més directa que esmenta és El cronista d’esports, de Richard Ford, i tot el realisme americà. Però hi ha més. Fora de l’àmbit literari, Villatoro es refereix als Manel: fins i tot un fragment de les seves lletres –“A vegades ens en sortim”– encapçala un dels capítols. “És que fan el que jo vull fer, que és explicar històries de gent normal des d’un punt de vista empàtic.”

Villatoro va parlar del seu llibre insistint en el que no és: “No es tracta d’un assaig, que seria fàcil i interessant, sobre el que el Barça significa.” I, sobretot, “no és una farsa”. Segons l’autor, “la cultura anglosaxona ha generat lectures èpiques al voltant de l’esport, mentre que aquí hi ha més aviat lectures sarcàstiques”. La seva proposta no se situa dins d’aquesta dinàmica, sinó que “participa més de l’èpica i la lírica”.

Des de la mateixa tria del títol (que als futboleros no se’ls escaparà que fa referència a l’himne culer), ha volgut reflectir “com els clubs generen un nosaltres, uns lligams”. Un nom, com indica el títol de l’obra. I també les famílies es vertebren a través d’un nom. I tenir un nom és sinònim, a Catalunya, de gaudir d’un cert prestigi. Totes aquestes variables ha volgut conjugar-les a la narració.

La novel·la de Villatoro ha estat guardonada per un jurat integrat per Ester Arana, Leonello Brandolini, Isabel Escudé, Pere Gimferrer, Gemma Lienas, Roser Porta i Carles Pujol. El premi, que ha arribat a la trentena edició, està convocat pel Govern i per l’Editorial Planeta.