El bisbe i copríncep episcopal va presidir ahir la tradicional recepció de Nadal que cada any ofereix als representants polítics, socials i econòmics, amb un discurs en el qual no va defugir de l’actualitat andorrana, com és la preocupació per la estabilitat legislativa i la preocupació per la crisi econòmica encara en una fase aguda i amb tentacles per tots els sectors productius.
Joan Enric Vives va fer una crida a totes les forces polítiques i socials per afrontar la delicada situació que viuen els ciutadans i les empreses, però també va fer referència a trobar punts de convergència per assolir els objectius més immediats que han d’ajudar el país a sortir de la crisi. Es tracta d’una clara referència a la inestabilitat institucional, avivada per una divisió al Consell General que posa en perill la possibilitat de disposar d’un Govern plenament operatiu que pugui prendre les decisions que li pertoquen per millorar la situació.
En l’ambient al palau episcopal va aflorar aquesta crisi política, que encara la setmana que ve el debat de l’esmena a la totalitat al Pressupost com a preàmbul d’una votació marcada per la incertesa sobre l’aprovació dels comptes per al proper exercici, una possibilitat que, ara per ara, es veu més improbable que mai després de l’anunci d’ApC i del PS que no donaran suport al projecte de llei elaborat per l’Executiu socialdemòcrata.
S’entén que tots els consellers i representants polítics es van donar per al.ludits, sobretot per la voràgine actual sobre les responsabilitats polítiques amb relació al Pressupost i l’encreuament d’acusacions pel que fa a projecte de país. El país tanca l’any amb l’interrogant del Pressupost davant un ambient d’unanimitat que l’any vinent encara serà necessari activar accions per combatre la recessió econòmica.
L’ambient polític a dia d’avui no sembla procliu a un acord que desencalli la situació.ApC insisteix en demanar un programa de Govern i el PS replica que aquest ja hi és, mentre que CR no veu cap crisi al Consell Genera i culpa els socialdemòcrates de no aconseguir el suport suficient per governar.
Dins d’aquest panorama de paràlisi es fa difícil pronosticar un desenllaç que s’allunyi dels vaticinis més pessimistes que apunten a un bloqueig que podria derivar en unes eleccions anticipades. Una hipòtesi que no pot satisfer a cap grup polític perquè una nova convocatòria a hores d’ara pot suposar un vot de càstig dels ciutadans, ni tampoc (és clar) que la composició del Consell diferís tant de l’actual com per facilitar una nova etapa de governabilitat. Les paraules del bisbe, demanant punts de convergència, també és l’opinió del carrer.
