La nova llei de la CASS va entrar en vigor a principi d’aquest mes, i ho va fer amb amputacions, a causa de la falta de reglaments que li donin contingut i facilitin el desplegament legislatiu d’un text cabdal, tot i els dubtes que està generant quant a la viabilitat del sistema.

La situació actual és que el desplegament d’algunes de les mesures de la nova llei s’haurà d’esperar al desenvolupament reglamentari (el Govern ja va avançar que no estaria enllestida fins a final d’any, amb caràcter retroactiu), però a hores d’ara ja es poden aplicar diverses mesures de gran importància: creació de pensions mínimes de jubilació; jubilació anticipada si s’ha cotitzat 480 mesos; endarrerir la pròpia jubilació fins als 72 anys; l’equiparació dels drets d’adopció als drets de part; la igualació dels drets dels autònoms als de les persones assalariades; l’increment de dos punts de la cotització de la branca de jubilació; o l’afiliació obligatòria a la CASS de la població activa.

Precisament, el Consell de Ministres va aprovar la setmana passa el reglament de prestacions familiars (l’acord no es va donar a conèixer fins dimarts) i ho va fer amb retrets a l’anterior gabinet liberal “per no fer la feina quan calia”, acusant-lo del retard en el desplegament reglamentari i d’haver abandonat la tasca de redacció dels reglaments en el consell d’administració de la CASS. Es tracta d’un retret que pot tenir efecte boomerang, en el sentit que la situació actual facilita als actuals responsables del Govern l’elaboració d’uns reglaments més ajustats a la seva línia política, sempre respectant les indicacions de la llei.

Tanmateix, el que és realment significatiu és que les famílies amb menys recursos i més d’un fill ja poden demanar els ajuts mensuals, que seran d’uns 90 euros. També els nuclis familiars que facin una adopció estaran en condicions de rebre un ajut únic que s’ha fixat en el 50% (455 euros) del salari mínim.

En el primer cas, l’Executiu estipula que les famílies que poden beneficiar-se del suport econòmic per fills han de tenir uns ingressos mensuals inferiors a una vegada i mitja la mitjana del salari, i això suma 2.914 euros. No es tracta, doncs, d’una xifra ridícula que pugui convertir el reglament en una actuació simbòlica, sinó que obre les portes a moltes llars del país on, tot i treballar els dos membres de la parella, no arriben al màxim estipulat per rebre l’ajut. El reglament també estableix el procediment per aconseguir la prestació i com s’atorga en cas de ruptura dels cònjuges.

Es tracta d’un pas endavant important dins de la política social d’una llei que és criticada, però que conté molts aspectes positius.