Els desfibril·ladors automàtics o semiautomàtics són aparells que “no comporten cap risc en l’atenció immediata” i que, en canvi, poden ser de cabdal importància per salvar la vida d’una persona que pateixi una aturada cardíaca.

Ara el Govern ha aprovat un reglament que regula el seu ús fora d’equipaments sanitaris i per part de personal que no sigui d’aquest àmbit.

L’executiu va recordar que “la majoria de casos d’isquèmia coronària es produeixen fora de l’hospital i per això les accions que cal fer en els minuts immediatament posteriors a l’aturada cardíaca són vitals”. D’aquí que s’hagi decidit regular els requisits tècnics que han de complir aquests aparells de reanimació, les condicions per instal·lar-los en llocs públics i la formació que ha de tenir el personal no sanitari per fer-ne ús. Un eventual problema coronari prop d’un desfibril·lador permetrà que les persones formades en aquesta funció puguin actuar amb el pacient abans que arribi una ambulància amb els professionals sanitaris.

Les instal·lacions esportives són un dels llocs susceptibles de tenir aparells d’aquesta mena. En aquest sentit, el metge de la Federació esportiva de Futbol, Joan Carles Miralles, va assenyalar que ja tenen pensat instal·lar-ne als camps. A més, va apuntar que si s’utilitza un desfibril·lador de manera immediata el malalt “té moltes possibilitats de tirar endavant” i que, per tant, és del tot recomanable que n’hi hagi en llocs públics, no tan sols instal·lacions esportives, sinó grans magatzems o on hi pugui haver concentració de gent.

El Govern va recordar ahir que la isquèmia coronària constitueix a Andorra una de les primeres causes de mort.