Aquesta setmana, dijous vinent, se celebra el Dia d’Europa. Sembla, doncs, un bon moment per parlar de la relació d’Andorra amb la Unió Europea i de la urgent necessitat de reforçar els nostres lligams econòmics i polítics amb les institucions europees.
Sembla com si Andorra s’escolés de les mans i els esperits dels polítics que governen com la sorra que ningú pot agafar per solidificar-la i fer-ne el ciment, la base d’una altra cosa. La crisi se’ns menja el teixit empresarial que havia fet créixer el país els darrers trenta anys.
Fa tot just tres setmanes Jacques Attali escrivia a les seves “Perspectives” setmanals de la darrera pàgina del setmanari francès L’Express una frase que no solament comparteixo sinó que em confirma que no anàvem errats en els nostres plantejaments europeistes d’aquests darrers deu anys.
El dilluns 21 de gener, contestant una pregunta d’Àlex Lliteras als micròfons de Ràdio Nacional d’Andorra vaig anunciar que no em presentaria a cap càrrec en la direcció del PS en el congrés que s’havia de celebrar a la primavera. El congrés que al capdavall es va reunir