El dia de Sant Miquel d’Engolasters el cap de Govern va aprofitar els micròfons per intentar enviar un missatge de tranquil·litat sobre el sector financer. Les seves afirmacions, amb sabates grosses com sempre, van aconseguir exactament el contrari del que sembla que pretenia.
Hi ha diverses maneres de governar. L’arrogància, l’afirmació prepotent de les pretensions del Govern, conjuminada amb el menysteniment dels que tinguin la gosadia d’oposar-s’hi, és la via que Antoni Martí empra sovint vers els sindicats i el Consell General.
Dimarts passat, des de les altures de Sant Miquel d’Engolasters, Toni Martí pretenia llençar «… un missatge de confiança en el sistema financer…». Així ho indicava la portada d’EL PERIÒDIC D’ANDORRA del dimecres 9 de maig que, a la pàg. 7, ens assabentava que «Martí veu fora de
El Govern no considera urgent redreçar l’economia ni buscar un acord polític nacional que permeti, amb papers damunt la taula, analitzar el nou marc de relacions econòmiques exteriors.