Aquests dies he estat a Estrasburg, al Consell d’Europa, mantenint trobades amb responsables polítics europeus per comentar l’evolució del procés que ha de permetre a Andorra aconseguir un millor embrancament amb Europa.

A Estrasburg ens hem trobat amb el company Gerardo Giovagnoli, secretari del Partito dei Socialisti e dei Democratici de la república de San Marino, i amb dos amics més, Paride Andreoli i Francesco Morganti, exponents reconeguts del centreesquerra progressista de San Marino.

Hem analitzat la situació actual, hem comentat l’evolució del procés d’acostament a la Unió Europea i les propostes que compartim, que ja havíem analitzat i debatut en la nostra visita a San Marino el mes de juliol de l’any passat.

Ja fa anys que el debat polític gira entorn de la qüestió de saber si Andorra ha d’establir –o no– un nou embrancament amb Europa. No ens sembla una bona manera de plantejar la qüestió com sigui que Andorra, atesa la seva situació geogràfica i el seu arrelament econòmic i cultural, pertany de qualsevol manera al continent europeu.

La bona pregunta es troba doncs en una altra direcció: com podem organitzar aquestes relacions amb la Unió Europea, en una perspectiva duradora i estable, i quin ha de ser l’estatut d’Andorra a Europa.

I en aquesta perspectiva cal, de manera prioritària, buscar els camins i els procediments que permetin en el futur defensar millor els nostres interessos com a país.

Progressistes-SDP volem i defensem la intensificació i l’aprofundiment de les relacions amb la Unió Europea. Ho fem convençuts que Andorra és dependent i necessita unes relacions estables i harmòniques amb Europa. El perllongat tancament de l’accés a França el mes de maig passat prou que ens ho ha recordat.

Perquè coneixem la situació sabem que la Unió Europea podria, unilateralment, resoldre tots els acords actualment existents i deixar Andorra aïllada, sense l’acord comercial vigent.

Un pas endavant vers la consolidació positiva de l’actual marc de relacions és indispensable. Per això defensem l’establiment d’un acord marc d’associació, perquè Andorra ha d’assentar en la seva relació amb la Unió Europea, també amb els dos estats veïns, França i Espanya, els fonaments i l’essència del seu horitzó econòmic i diplomàtic.

L’assumpció i desenvolupament, a partir del setembre del 2009, dels compromisos internacionals en matèria de transparència de l’activitat financera i la negociació que el govern que jo presidia va promoure de l’acord monetari amb la Unió Europea l’any 2010, han portat a un nou escenari de l’activitat bancària. Però els darrers vuit anys Andorra no ha definit prou clarament el context internacional en el qual es vol moure.

Constatem també que el govern Espot no sembla pas voler abandonar el secretisme i l’opacitat, perquè no se li veu cap voluntat de compartir les línies polítiques i les opcions de negociació amb la Unió Europea.

Al contrari, la roda de premsa del secretari d’Estat encarregat d’aquesta qüestió, el 14 de juny, només fou dedicada a generalitats i calendaris hipotètics però del contingut concret, dels temes que afecten el futur d’empresaris, treballadors, assalariats, professionals i estudiants, res de res.

L’acord comercial i duaner amb Europa que es va començar a aplicar el primer de juliol del 1991 ha estat i és positiu per a Andorra. Tanmateix ara cal un pas més per reforçar l’embrancament amb la Unió Europea. Convé trobar un acord-marc que fixi els procediments per assumir la normativa europea –l’anomenat cabal comunitari– la interpretació de les normes i la manera de procedir en cas de conflicte. Per a Andorra és necessari i urgent.

D’això hem estat parlant aquests tres dies a Estrasburg, treballant pel futur d’Andorra.