Ens enfrontem a la major crisi de la nostra generació, però hem de reconèixer que som afortunats. Primer, perquè devem ser l’únic país del món que té com a ministre de Salut un metge especialista en malalties pulmonars. Segon, perquè la població ha fet gala d’un comportament
Fa poc llegia una entrevista a El País a l’assagista francoalemanya Géraldine Schwarz sobre la «coronacrisis» que el món està patint. La seva visió reflectia que, el que està succeint per culpa de la pandèmia, és un examen per Europa i pels seus valors, basats en la democràcia i la llibertat.
En Sergi Pàmies explica en la seva columna de La Vanguardia l’anècdota recent d’un sacerdot que al llarg de la seva vida ha acompanyat molts moribunds. Entrevistat, aquest mossèn va preguntar al locutor de la SER: “Sabeu quina és l’última paraula que més es repeteix just abans de morir?” El
La crisi que estem vivint no l’ha viscut cap govern del món. I si diuen que l’experiència és un grau a la vida del nostre coneixement, en aquest cas tothom partim de la mateixa ignorància, prenent les decisions no a dies sinó a hores vista.