Dijous passat vam aprovar en assemblea els estatuts definitius de Progressistes-SDP, que esdevé la nova denominació del nostre partit polític. Una denominació amb la qual volem reforçar la nostra proposta de país.

S’acosten eleccions generals. Els progressistes les encarem amb una ferma voluntat de redreçament i progrés per al país i amb renovada esperança.

El mes de gener decidirem les candidatures, però ara estem treballant de valent en el programa electoral. El més important és el projecte, la proposta de país que volem.

Tenim, i defensarem a les eleccions, un projecte que no va contra ningú, sinó que va a favor d’Andorra. Incloure i no pas excloure, això és el que volem i el que el país necessita.

Volem obrir portes als que es vulguin comprometre perquè nosaltres volem estendre ponts i no pas cavar trinxeres.

Des de l’1 de març del 2015, Toni Martí, amb el 37% de vots nacionals i 15 consellers, ha volgut imposar una visió d’Andorra i aturar la seva evolució. No pot ser. Així no podem continuar quatre anys més.

No hem de caure, tampoc, en el parany marruller de Toni Martí, que voldria concentrar el debat electoral en l’alternativa avortament sí o no i, en conseqüència, amb la seva lògica retorçada, coprincipat sí o no.

Nosaltres volem fer i farem una campanya basada en les nostres propostes per encara el futur d’Andorra i adreçada a tornar l’esperança a la gent. Volem parlar d’economia, de l’economia que preocupa la gent: el comerç, el turisme, l’habitatge i el transport. I volem parlar d’Europa i del futur d’Andorra a Europa.

Jo soc un europeista convençut. Per formació, per vocació i per necessitat. Per necessitat perquè les nostres filles i fills i les pròximes generacions d’andorranes i andorrans han de poder viure al país, amb una activitat econòmica sostenible que els permeti romandre i guanyar-se la vida a casa seva.

Per això defenso un acord d’associació amb la Unió Europea. Un acord d’associació analitzat, avaluat, comptat i debatut amb el conjunt de les forces polítiques andorranes, i també, amb els sectors econòmics i socials.

Un acord en positiu fruit de l’entesa i d’una voluntat compartida d’anar endavant, perquè Andorra té futur.

No és mai tard per assolir un pacte d’Estat mirant al futur amb generositat i obertura de mires.

Els progressistes defensem la moderació front a la radicalització. Preferim la reforma a la ruptura.

Moderació i transversalitat com a vies per eixamplar, mitjançant el debat i la persuasió, la base social que defensa el redreçament i progrés del país.

La nostra proposta positiva no té res a veure amb el poti-poti liberal-socialista. Els dirigents del PS pretenen repartir certificats de socialdemocràcia i de progressisme quan ells ho han fiat tot a les cadires.

S’ha fet un pacte indigest i antagònic: sí, i alhora no, a Europa. Sí, i alhora no, a reduir els anys de residència per la nacionalitat. Sí, i alhora no, a la doble nacionalitat. Sí a la despenalització de l’avortament i, alhora, referèndum. Un referèndum que han de convocar els dos Coprínceps.

És una tremenda evidència que del PS que vam fundar l’any 2000 i vam portar al Govern el 2009 no en queden ni les engrunes.

En la situació que es troba el país, parlar d’acord per les cadires és una burla, un insult a la ciutadania.

Andorra necessita una proposta de país, un projecte, no uns cadiraires. A Andorra li cal un propòsit col·lectiu perquè hem de lligar passat, present –la Constitució– i futur.

L’admirable no és tenir idees i projecte, sinó dur-los a terme, i si és possible, amb èxit.

Per això els progressistes diem, alt i fort, que volem governar. Per això, en aquesta nova etapa, volem tenir un comportament basat en el respecte, la confiança i la coherència amb els nostres valors.