«Si no es pot reduir, reutilitzar, reparar, reconstruir, restaurar, renovar, revendre, reciclar o compostar, s’ha de restringir, redissenyar o eliminar de la producció.» Aquesta és la tornada d’una de les cançons de l’àlbum At 89 que Pete Seeger va enregistrar ara fa 10 anys.

Les sentències del cantant folk estatunidenc tenen les tres qualitats que fan grans alguns dels millors eslògans publicitaris. Són senzilles, imaginatives i precises. Malauradament, només se n’escolten els eslògans que ens faran desitjar coses fútils, i que, a més a més, no es podran reduir, reutilitzar, reparar, reconstruir, restaurar, renovar, revendre, reciclar o compostar.

Malgrat els milions de persones compromeses amb un canvi de model, les seves iniciatives acaben topant amb el mur de la decepció, en ser incapaces de canviar el món. D’aquí ve, doncs, l’augment de l’abstenció, l’abandonament de les mobilitzacions i el retorn a l’esfera privada.

La causa de tot plegat és la dimissió dels Estats. Aquests continuen dient que, per resoldre els reptes socials i mediambientals, cal fer més pedagogia. Limiten el seu rol a repartir adhesius i fulletons, a organitzar xerrades i rentats de cara.

Volen que es canviïn els comportaments personals, per poder excusar la seva, repeteixo, dimissió com a Estats. M. Sarkozy proclamava que s’havia de reformar el capitalisme. M. Macron va fer la crida “Make our Planet Great Again”. Ambdós van dimitir de les seves obligacions com a caps de la política estatal.

Perquè l’únic que pretenen els Estats és traspassar a la ciutadania unes responsabilitats que són les seves. Pretenen que la ciutadania tapi les seves vergonyes, com seguir afavorint les institucions financeres, com continuar cremant petroli a canvi d’armes, com permetre que el planeta es contamini i s’escalfi. Endemés de permetre l’augment de la desigualtat i la manca de justícia social.

Sortosament, gràcies a sentències com les d’en Pete Seeger, es pot tornar al dret camí: «Col·laboració, això és el que salvarà la raça humana»; «És molt important aprendre a parlar amb els altres, per dir-los que no hi estàs d’acord»; «Quan una cosa està malament, digues-ho més alt!»

O gràcies a poetes com Martí i Pol que ens digué: «Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara.» (Ara mateix – R. 1980)