El president de la sala penal de l’Audiència Nacional espanyola, el jutge Javier Gómez Bermúdez, va assegurar que «augmentaran els estàndards de vida dels andorrans» amb el bon funcionament dels acords d’intercanvi d’informació en matèria fiscal.
El jutge va anar més enllà, i va dir que el camí recorregut per Andorra també reforça el sistema bancari i el país en general. Així ho va explicar durant la conferència organitzada per Banca Privada d’Andorra titulada Prevenció, investigació i repressió de la criminalitat organitzada. Però Gómez Bermúdez, tot i felicitar el país pels avenços realitzats les últimes setmanes, va posar en relleu un problema en la recent aprovada Llei d’intercanvi d’informació en matèria fiscal: no es parla de les actuacions que s’engeguen amb caràcter preventiu. El president de la sala penal va afegir que, en aquest tipus d’accions, és «difícil dir el delicte previ», requisit necessari per facilitar la informació segons els acords signats. Així mateix, va manifestar que «és d’esperar que amb la firma amb Espanya, els intercanvis en prevenció siguin efectius».
Però el requisit tampoc és tan estrany, si es té en compte que una de les proves del delicte de blanqueig és la vinculació a un delicte previ, tal com va explicar el fiscal responsable de delictes econòmics del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Francisco Bañeres, que va demanar una reforma procedimental de la Justícia, ja que l’excés de recursos entorpeixen la marxa de les investigacions. En aquest punt va coincidir el magistrat del jutjat d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional d’Espanya, Baltasar Garzón, que va manifestar que «no podem ser passius en la investigació perquè sinó es converteix en un pou cec», i es pot incórrer en un «fracàs de l’acció judicial». Garzón, que va comentar que quan va entrar a l’Audiència Nacional encara no existia el blanqueig de diners com a delicte, va explicar que el blanqueig de capitals va sempre vinculat al crim organitzat, o a les «empreses criminals», com prefereix anomenar-les, i que cal que les diferències entre les legislacions dels països es vagi reduint per tal de deixar sense marge d’actuació aquestes organitzacions. Per això són necessàries la cooperació i la col·laboració entre estats.
Bañeres va explicar les dificultats específiques amb les que es troben les investigacions de delictes financers. Aquests, contràriament a altres formes delictives, no deixen pistes físiques, els danys es dilueixen i afloren anys després que es comptessin els fets.
Finalment, el fiscal cap de l’Audiència Nacional d’Espanya, Javier Zaragoza, va sentenciar que la lluita contra el blanqueig de diners «és responsabilitat de tots», i aquí s’hi inclouen les autoritats policials, judicials, els legisladors –els consellers generals–, i també les entitats financeres. Zaragoza va explicar que als anys 90 «moltíssimes investigacions ens van conduir, amb més freqüència de la desitjada, a aquesta terra», però va assegurar que ja aleshores es va trobar la col·laboració de les autoritats i de les entitats financeres, que va permetre l’èxit de la investigació.
