El Govern no accepta que la branca de malaltia de la CASS tingui un dèficit previst d’uns 40 milions d’euros per al 2010. Per això ha tombat el pressupost presentat per la parapública i demana que es revisi amb una previsió a la baixa de les despeses. En la revisió s’hauran de tenir en compte una sèrie de canvis que l’executiu té previst implantar per a l’any vinent.

Les mesures que segons el gabinet han d’ajudar a reduir la despesa són fonamentalment cinc. En primer lloc es crearia la figura del metge de referència (de capçalera) i per tant cada pacient en tindria un. Amb aquesta mesura s’acabaria la lliure elecció de facultatiu que hi ha actualment. I també es posaria fi a la llibertat d’anar directament a l’especialista. El metge de referència orientaria el pacient “si s’escau a l’especialista”, segons recull el document elaborat per l’executiu.

S’establiria un major control de les baixes, tot i que no s’especifica quin seria el sistema. La CASS havia recomanat que s’establís una graella que fixés quins dies de baixa es podien prescriure per a cada malaltia. I per renovar-ho caldria un informe mèdic justificatiu. Es pretén limitar també l’opció actual d’utilitzar un metge situat en un país veí amb acord amb la CASS quan l’especialitat requerida s’ofereixi a Andorra. El nombre de proves mèdiques també es controlarà molt més per evitar la llibertat gairebé absoluta que tenen ara els facultatius per encarregar testos que a vegades encareixen molt tot el procés. I per últim hi ha la voluntat d’implantar l’ús extensiu dels medicaments genèrics. L’objectiu és receptar el principi actiu i que si el pacient vol adquirir un fàrmac de marca hagi de pagar la diferència.

TROBADA GOVERN-CASS

Aquestes mesures formen part de les directrius que el Govern assegura que va trametre a la CASS el 17 de setembre. L’executiu entén que si s’implementen hi haurà una reducció de la despesa sanitària i que per tant el dèficit ha de ser molt inferior als 40 milions d’euros. Ahir va tenir lloc una trobada entre representants del Govern (Bartumeu, López i Rodríguez) i els membres del consell d’administració de la CASS nomenats per l’executiu (Francesc Gran, Agustí Marfany, Josep Àngel Mortés i Carolina Gómez). El comunicat de l’executiu recorda que els seus representants a la parapública van ser nomenats pel gabinet liberal anterior.

S’ha de tenir en compte que per a l’any vinent la nova llei de la CASS augmenta les prestacions sanitàries i per tant provocarà més despesa. Tot i així, el Govern argumenta que el pressupost de la CASS s’ha “d’ajustar sense seguir la tendència d’augment de la despesa de la branca de malaltia en els darrers anys”. I per això s’han d’aplicar “un conjunt de mesures que permetin assolir aquest objectiu”.

EINES POSSIBLES

En el text elaborat per l’executiu es fa un incís que l’administració disposa de capacitat d’actuació per canviar la tendència dels últims anys d’increment de la despesa en sanitat. Com a exemple se citen el desenvolupament de la llei general de sanitat, l’establiment d’una revisió dels actes i productes mèdics amb criteris “d’eficiència”, i la fixació d’uns criteris a l’hora de signar els convenis amb els metges i altres professionals sanitaris que garanteixin qualitat i estalvi.

La parapública reclamava eines per a l’estalvi

La Caixa Andorrana de Seguretat Social va fer arribar un conjunt de propostes al Govern en el moment d’entrar els pressupostos amb l’objectiu de disposar d’eines d’estalvi. El consell d’administració de la parapública considera que tots els canvis en el sistema han de provenir de la voluntat política, ja que la Seguretat Social només es pot limitar a aplicar les regles del joc que actualment estan en vigor. Per aquest motiu reclamava del nou gabinet socialdemòcrata que es tirin endavant reglaments que permetin reduir la despesa. Cal recordar que enguany el dèficit sanitari de la parapública serà d’uns 22 milions d’euros. Això significa que en un any la sanitat s’haurà menjat la meitat de les reserves de la parapública. Per tant, l’any vinent si el deute supera els 21 milions d’euros serà l’Estat qui haurà de fer-se càrrec de tot el que sobrepassi aquesta xifra. I un cop esgotades les reserves la resta d’exercicis el Govern haurà de preveure cada any al pressupost una partida per pagar el dèficit sanitari.