L’Assemblea General de les Nacions Unides, que té lloc aquest cap de setmana a la ciutat nord– americana de Nova York, sempre marca l’inici de calendari dels grans temes que afecten tot el món i, per tant, tots i cadascun de nosaltres

Els problemes realment locals són els que es fan globals i per tant s’han de poder defensar tenint present aquest fet. Destaca aquest any la no-presència del cap de Govern en el que resultarà el tradicional discurs de cada líder de l’Executiu.

Ho farà el ministre d’Exteriors. Per a alguns aquesta situació pot semblar una relaxació de les relacions internacionals, sobretot si es té en compte que a les postres els caps de Govern sempre hi han estat presents. Opino que aquesta vegada és oportuna l’absència i motivada per raons poderoses. Ens trobem enmig de la recta final, abans del G-20, dels tractats sobre fiscalitat i aquest tema, per la seva importància, prima sobre qualsevol altre.

Tant en una com altra reunió internacional es pronunciaran belles paraules i serà difícil aconseguir conclusions a efectes pràctics. Però el G-20 aquesta vegada farà una especial investigació de tot el que es refereixi a la llista de paradisos fiscals i és bo que es noti el nostre avenç en molt poc temps i el desig d’esdevenir normals, com els altres països, en temes de fiscalitat. Suïssa, la nació que sempre hem vist com a referència, equiparà ara el frau fiscal i l’evasió fiscal i acatarà les normes de l’OCDE referents a col.laboració amb estats. És la primera vegada que succeeix i demostra fins on arriben actualment les exigències.

A la vista, però, del que es parla, es pot veure que els secret bancari no ha estat abolit, però sí que s’ha produït una escletxa per la qual es continuarà treballant. O sigui que avançar-se als esdeveniments és la millor de les polítiques actualment. Aquesta és la nostra primera meta, pel molt que ens hi juguem.

¿I l’ONU? A la vista de les referències que ens arriben, i malgrat els bons desitjos del president Obama, es diria que tot continua igual. Es comença per una promesa i s’acaba en un simple reclam que serveixi als titulars dels diaris. És bo aprendre que el millor que s’ha d’aprendre tot seguit a les Nacions Unides és a somriure i a donar la mà a qui interessa i oblidar-se dels altres. Les Nacions Unides va ser un gran projecte en el seu moment per mantenir l’equilibri mundial. Ara es mostra ineficaç massa vegades. Malgrat tot, s’hi ha de participar. Encara que només sigui per recordar la situació.