Amb tot el simbolisme que representa la presència del ministre francès del Pressupost, Eric Woerth, Andorra i França van signar ahir el conveni d’intercanvi d’informació fiscal, cosa que representa gairebé la culminació de la Declaració de París, aquell punt de partida que ha suposat una inflexió en les relacions internacionals d’Andorra i un canvi important pel que fa al model fiscal.

El conveni amb França és primordial –com ho serà amb Espanya–, i per això rep el qualificatiu d’acord de qualitat, res a veure amb països llunyans amb els quals Andorra no té pràcticament relació econòmica. Ho va dir clarament ahir Woerth en manifestar que Andorra, tant lligat amb França, no pot mantenir-se al marge dels objectius de la comunitat internacional. Les paraules, des del discurs més diplomàtic, són clares i emanen un missatge igual de diàfan, i és que no hi ha una altra via que acceptar les regles del joc marcades per la comunitat internacional, i això és els països que dissenyen les directrius sota l’escenari del G-20, que aquesta setmana té una cita essencial a Pittsburgh, tenen marcada una meta ineludible.

Andorra va partir de la cursa més tard. Ja és conegut, eleccions pel mig i canvi de Govern. Amb tot, l’esprint ha estat força ràpid i en pocs dies ja suma cinc acords dels 12 que reclama l’OCDE per abandonar la catalogació de país no cooperant. Aquesta gairebé mitja dotzena de convenis permetrà al Principat arribar a la cimera de Pittsburgh amb bona nota i no ser al punt de mira d’un escenari internacional que assenyala cap als paradisos fiscals, però que té altres prioritats basades en la reforma del sistema financer i la consolidació i creixement del mercat laboral.

Es pot abordar el debat sobre sobirania, qüestionar les reformes. Però les oportunitats sorgeixen i s’esvaeixen. I en aquest cas, encara que sigui per obligació imposada des de l’exterior, Andorra té l’oportunitat de fer les coses bé dins del camí marcat i aprofitar l’ocasió per treure rèdit del que abans semblava una catàstrofe.

El Govern té obertes les negociacions amb 13 països. La posició adoptada, tot s’ha de dir, per les entitats bancàries està fent més fàcil la transició, i de moment, ja és un fet, les tensions amb França i, per extensió amb Espanya, han quedat aparcades. Tenint en compte la idiosincràsia andorrana, molts dubtaran que aquest gir, encara que forçat, suposi un pas endavant.

És així, perquè aviat tocarà negociar els acords de doble imposició que permetin treure de l’ofegament moltes empreses que ara no poden treballar a l’estranger. Ahir, miri com es miri, va ser un dia marcat al calendari.