Andorra va celebrar ahir per primera vegada el Dia internacional per a la preservació de la capa d’ozó amb un seguit d’actes que tracten de fer reflexionar sobre la importància d’aquesta protecció. Aquesta jornada va servir perquè el ministre d’Ordenament Territorial, Medi Ambient i Agricultura, Vicenç Alay, fes “autocrítica”, en primer lloc perquè la classe política hagi estat incapaç de commemorar aquest dia en edicions anteriors, i en segon lloc pel retard en la signatura de determinats convenis, com el protocol de Mont-real.

D’aquesta manera, va recordar que tot i que la Constitució va ser en el seu moment molt avançada, després no s’han fet els passos escaients per situar el país en un lloc capdavanter en la preservació del medi ambient. També va recordar que ara cal avançar en la signatura del protocol de Kyoto i del conveni marc del canvi climàtic, una tasca que es vol tenir enllestida abans que s’acabi aquest any. Malgrat que són dos convenis que poden costar de ratifi car, cal que el país faci tots els esforços necessaris per fer-ho, ja que suposaran l’assumpció d’una sèrie de reptes que Andorra ha d’estar disposada a complir.

I és que cal que les polítiques per a la preservació del medi ambient comencin a ser prioritàries per a les administracions i que realment siguin al lloc que es mereixen. És a dir, cal que la preservació mediambiental sigui un dels objectius prioritaris de qualsevol administració i no una cosa que es fa per la galeria, amb passos que fan molt de soroll però que després no tenen cap mena de repercussió, és a dir, que no suposen cap avanç destacable. És per això que a banda de la signatura d’aquests dos convenis, el país ha de començar a treballar molt seriosament en totes les qüestions relacionades amb l’entorn, tenint així mateix en compte que el medi ambient pot ser també una de les oportunitats per al desenvolupament de l’economia nacional.